Les companyes sanitàries estan patint, en aquesta segona onada de la pandèmia de la Covid, unes situacions força complicades. Els casos que us explicaré són una petita pinzellada de la feina que estem fent aquests dies. I la fem compaginant la feina assistencial com a professionals amb la sindical i amb el treball de cura i les tasques de les nostres llars. Tenim i patim les triples jornades.
Les dones sanitàries i sindicalistes ens trobem amb situacions kafkianes, com les que pateixen les companyes embarassades. Un dels casos que podem esmentar és el d’una infermera de cures intensives que va comunicar el seu estat de gestació d’aproximadament sis setmanes tant a l’empresa com al servei de prevenció propi. El servei de prevenció va trigar més d’una setmana a realitzar-li una avaluació de riscos, una avaluació que ja hauria d’estar feta, la qual cosa hem denunciat, i més tenint en compte que l’empresa ja té un grapat d’infraccions davant la ITSS en aquesta matèria. El servei de prevenció va determinar que tenia un risc biològic de nivell 4 i que no podia seguir treballant al seu lloc de treball. És un lloc de risc i no es pot adaptar. L’empresa va certificar que no hi havia cap lloc de treball a l’empresa exempt de risc i li van indicar que havia d’adreçar-se al seu metge de capçalera perquè li donés la baixa mèdica per protegir l’embaràs.
Des de la secció sindical de CCOO li vam comunicar que no havia d’anar al CAP, sinó a la mútua d’accidents de treball, per començar la tramitació de la prestació per risc durant l’embaràs. MC Mutual va determinar que fins a la setmana 28 de gestació no la protegiria. Ara mateix, el seu cas està en mans del gabinet tècnico-jurídic de CCOO de Catalunya.
La majoria de dones sanitàries estan protegint l’embaràs i l’alletament matern per baixes d’IT comuna i en tràmits de canvis de contingències (tràmits que estem realitzant des de la secció sindical de CCOO). Aquesta baixa mèdica té una repercussió econòmica important, repercussió que patiran també les pagues extraordinàries. L’obligació de la protecció ha de recaure íntegrament en l’empresariat, però en aquests moments aquesta despesa és assumida per l’administració pública.
Altres situacions que pateixen en aquests moments les dones sanitàries és que, quan les treballadores comuniquen tant a l’empresa com al servei de prevenció que han patit un contacte estret amb Covid a la feina amb uns equips de protecció insuficients, no els fan cap PCR o test d’antígens fins que no apareixen els símptomes. Deu ser que les professionals sanitàries no poden ser asimptomàtiques… Les dones sanitàries no tenen reconegut, gràcies al Govern, cap aïllament domiciliari preventiu. El més greu de tot, però, és que, encara que l’empresa i el servei de prevenció siguin coneixedors que aquestes treballadores pateixen simptomatologia compatible amb la Covid, les fan treballar igualment sense realitzar-los cap prova fins que no poden més i van al CAP. Allà sí que els fan la PCR, que, en la majoria dels casos, és positiva. Llavors se’ls tramita la baixa mèdica, de manera que en cap cas no queda constància que és accident laboral i, per tant, no se’ls reconeix com a tal. Aquestes situacions també són especialment penalitzades des del punt de vista econòmic. En molts casos són segones baixes, quan en realitat, si estiguessin reconegudes com a accident laboral, aquest impacte seria mínim. No cal ni dir que moltes tenen criatures en edat escolar i, si aquestes s’han de quedar a casa per contacte estret a l’escola, són elles, les mares, les que es queden a casa i això també impacta directament sobre els seus salaris.
A tot el que s’ha esmentat anteriorment, hi hem d’afegir, en el cas de l’Hospital General de Catalunya, que l’empresa, amb el suport dels sindicats representants a l’empresa excepte CCOO, ha signat un acord de paga extraordinària només per a un col·lectiu concret.
Aquest acord penalitza les baixes de maternitat, l’alletament matern i la protecció a l’embaràs, les reduccions per cures de fills i filles i la cura de la gent gran, entre altres abusos laborals.
Com a companyes i com a sindicalistes no deixarem mai d’assessorar, d’acompanyar i de denunciar qualsevol tipus d’abús o negligència. Cuidar la salut i el benestar de la plantilla de l’hospital és cuidar de la salut de totes i tots vosaltres.
