Arribem a les festes nadalenques més atípiques que haguéssim pogut imaginar. Es compten cadires i qui les ocuparà o es recorda qui ja no hi és per ocupar-les a causa d’una malaltia que fa un any ni tan sols coneixíem, massa famílies veuran minvada la carta als Reis per una situació econòmica que no té plantejaments de millora immediata i el millor que podem demanar al nou any és l’arribada d’una vacuna i una recuperació relativament ràpida mentre es trampegen estadístiques que van des de l’ocupació preocupant de les UCI a l’afectació econòmica en els diferents sectors que sustenten el nostre sistema econòmic.
En un context on al debat a xarxes sembla més important a voltes com cavalquen els Reis mags que com quedaran les cases després de la pandèmia, a Terrassa hem tancat l’any amb el ple de pressupostos on hem plantejat i aprovat els recursos que gestionarem l’any vinent.
Estem davant el pressupost clau del mandat municipal. Partim d’uns comptes amb menys ingressos però amb més recursos. Un fet aparentment contradictori, però que es veu motivat per dos factors. Per una banda, una ciutat tocada per la crisi produeix menys recursos i el mateix ajuntament ha treballat les ordenances per emprar la fiscalitat com a element de dinamització de l’activitat econòmica i bonificació a les necessitats. Això ens deixa amb poc més de 205 milions d’euros de pressupost corrent, un punt menys que el 2020. De l’altra, les negociacions i estires i arronses en l’àmbit supramunicipal per reconèixer el paper dels Ajuntaments com l’administració més propera a la ciutadania, ens han donat un nou marc amb les regles fiscals que a Terrassa hem fet jugar per incrementar recursos sense hipotecar-nos el futur. Certament, ens anirien d’allò més bé que es concretessin els fons extraordinaris que l’estat promet, però no passen de titulars. Malgrat tot, tindrem un pressupost consolidat, incorporant inversions i societats municipals, que augmenta fins als 260 milions d’euros. Amb aquesta xifra encarem el futur dels pròxims anys, sabent que amb vacuna o sense, amb fons extraordinaris o no, la pandèmia està deixant una ciutat tocada que s’haurà de recuperar i que té, en aquest 2021 un marge escàs, limitat, per treballar de forma sostenible per establir fonaments que permetin cobrir necessitats i projectar una recuperació, ja que no hi haurà sortida a la crisi si deixem de banda la ciutat què volem ser de cara al futur.
Sovint s’havia parlat a Terrassa del pressupost en clau d’aquells 8 o 9 milions d’euros que es podien moure, prioritzar políticament… Bé, certament dir-vos que hi ha una part del pressupost que té més marge, però enguany volem parlar del pressupost en el seu conjunt. I és que sí, hem prioritzat 8,6 milions d’euros, destinem 13,7 milions a inversions, però són només la punta de llança d’un engranatge municipal que comptarà amb 260 milions d’euros i el repte de transformar-se, avançar i millorar en la seva gestió per assolir els objectius que la ciutat i la seva gent necessita.
Tenim objectius clars. El pla de xoc per les necessitats immediates d’una crisi sobrevinguda queda enrere. El pressupost integra el xoc de les conseqüències socials i econòmiques i entoma el primer objectiu del govern municipal que és donar resposta a les necessitats de les persones que integren la nostra ciutat. Donem resposta de forma sostenible, sense hipotecar-nos i plantejant camins de construcció de futur on la ciutat evolucioni per disminuir les incerteses i traçar un itinerari de futur per totes i tots.
Com Ajuntament som conscients que una de les nostres majors responsabilitats és la gestió de l’espai públic i, per això, s’ha apostat per destinar recursos a la millora en la neteja i el manteniment d’aquest, però sense desmerèixer els canvis a futur. La covid19 ha evidenciat l’obligació de repensar les ciutats, de fer-les més saludables i reconquerir-les pels vianants i redefinir-ne la mobilitat. Objectius que el govern municipal ja tenia i que esdevenen urgents, com ja ho era la millora en serveis essencials com la recollida de residus, però també la seguretat. Serveis on s’invertirà i s’unirà a l’esforç d’ordinari, un reforç econòmic de fins a 7 milions d’euros a Eco-equip o l’ampliació i la consolidació progressiva durant el mandat de la plantilla de la policia municipal amb 35 nous agents.
Ara, si parlem de serveis municipals i posar les persones al centre de les polítiques públiques, hem de recordar que l’Ajuntament es fa competent (no sempre tenint les competències) de tots aquells aspectes que afecten la vida i l’activitat de la nostra ciutadania, des de l’atenció a les persones més vulnerables (amb un reforç a les polítiques de serveis socials, dret a l’habitatge…), el servei i suport en tots els cicles de la vida (des de l’educació a polítiques actives per la gent gran) i, evidentment, a l’activitat econòmica (com a dinamitzadors de la mateixa i promotors de la generació d’ocupació de qualitat). Sigui sols o col·laborant amb altres administracions, incidim arreu i no hi ha cap espai que no hagi quedat tocat per la pandèmia.
En aquest sentit, es podria optar per cobrir necessitats, que és un primer objectiu, però com a govern intentem anar una passa més enllà. Per entendre’ns, podem treballar per garantir les mesures de seguretat a les escoles, que implica un sobrecost de gairebé 400.000 euros, però cal incidir en el projecte educatiu de ciutat i per això es motiva a una transformació del mapa escolar que va molt més enllà de la inversió en el futur institut escola Sala i Badrinas (2,2M€), per promoure aquest model a altres centres de la ciutat, desenvolupant escoles magnet, amb educació en el lleure, equitat… Podem reforçar el servei d’atenció ciutadana amb més de 600.000 euros, però no podem deixar de costat tots els projectes annexos que van lligats a la millora d’aquest servei, des de repensar l’estructura territorial, a les inversions en equipaments o en la transformació digital. Dos punts, aquests darrers, claus per entendre el plantejament de futur que realitzem.
Massa anys aquest Ajuntament ha visibilitzat la tecnologia com un estri ordinari i no com a element de transformació política. La pandèmia ens ha obligat a saltar per sobre la desinversió en aquest àmbit i ara, amb l’aposta que va des de nous programes de gestió pública per millorar els serveis a portar el wi-fi obert a diferents espais de la ciutat, apostem per la digitalització com a palanca de Terrassa envers el futur.
També quan pensem en equipaments i en grans inversions pensem en clau de present i futur. No només perquè hi ha una planificació a llarg termini, sinó perquè com dic sempre, la Terrassa d’avui ens presenta la Terrassa del demà, amb debilitats i oportunitats incorporades. El 2021 invertim en projectes lligats al moment que vivim, però que ens projecten en el futur. Si s’inverteix en l’Estadi Olímpic, no és només per projectar-nos en el Mundial 2022, sinó com infraestructura de ciutat. Si invertim en rieres, no ho fem per desembrossar només sinó pensant a transformar la ciutat. I si projectem nous equipaments, com al Casal de Roc Blanc, o recuperem espais fabrils, com la nau Divorra, superem la transformació que poden suposar pel seu espai físic per integrar-los en una visió de ciutat.
Una ciutat, Terrassa, que començarà en pocs dies un any 2021 clau on es farà més evident la crisi, on la pandèmia persistirà i on la gestió i coordinació de totes les administracions serà clau per donar resposta a les necessitats des de la proximitat. Caldrà fer política dins i fora de Terrassa i estar a l’altura de la cooperació que aquest moment es necessita.
Que la duresa del Ple de pressupostos no amagui el resultat final, un pressupost aprovat sense cap vot en contra i on la responsabilitat de tothom és necessària per avançar en el projecte de ciutat.
Ara comença tot. Tenim un pressupost clau per aquest mandat, per donar resposta a les necessitats i construir terrassa. Entre totes i tots. Treballem, debatem, però no ens aturem. Posem els fonaments i recursos per plantar cara a la pandèmia. Lluitem plegats pel present i futur de la nostra ciutat.
