Després d’un any per oblidar, arran de la pandèmia, de ben segur que avui sentirem -més que mai- allò del "que tinguem salut!". És el dia de la "grossa de Nadal". Poder superar el malson de la Covid-19 i explicar-ho serà la millor de totes elles. De fet, "a la loteria de l’existència, els números perdedors són invisibles". És una sentència molt escaient de l’escriptor polonès Stanislaw Lem. Un altre escriptor, el noruec Jostein Gaarder, repetia el mateix, des d’un prisma oposat: "La vida és com una gran loteria on tan sols són visibles les butlletes guanyadores".
La vida, ja ho deia en Calderón, "no és altra cosa que un frenesí, una il·lusió, una ombra, una ficció… I el bé més gran és petit. Que la vida és somni i els somnis, somnis són". Incidint en la mateixa línia -en castellà per conservar els rodolins poètics- transcric uns versos de Fray Luis de Léón: "Qué descansada vida la del que huye del mundanal ruido y sigue la escondida senda por donde han ido los pocos sabios que en el mundo han sido".
No em canso de repetir-ho: els serrells derivats de la crisi que ens sacseja han esdevingut un toc d’alerta al nostre orgull. No tot depèn de l’atzar. Si fos així, l’univers ens abandonaria a la nostra pròpia sort.
Sense necessitat de comprar cap número, tots som al bombo. Hi ha gent, però, que assegura tenir raons per morir. Quan realment n’ha de tenir per viure i donar gràcies diàriament per aquest do. Ningú no ens pot garantir la felicitat. Encara ho fiem tot al diner. Amb aquesta visió, sovint compra loteria. Algun afortunat hi guanyarà milions. Igual com hi haurà milions d’infeliços que pagaran el seu premi entre tots.
Mentrestant, el dia que pincen alguna engruna (allò que els castellans en diuen "pedrea" o premis menors), estan més contents que un gínjol. Ben poc detallen, tanmateix, el munt de dies que els han aixecat el coll de la camisa, gràcies a la seva addicció. "A Déu prega el qui treballa…" Metafòricament, l’instrument del violoncel se n’anà al cel. En veure que no podia arribar a violí, assumí el "nivell" de violoncel. Quin so més suggeridor i plaent! M’embolcalla i acarona. Per a mi, una loteria fantàstica. Qui no es conforma és perquè no vol.
