Després del vergonyós espectacle del recompte de vots i proclamació de candidat a la presidència dels Estats Unitats d’ Amèrica ( EUA), podem concloure que el país més poderós del món, té clares deficiències democràtiques com assenyalen totes les agències encarregades de puntuar el grau de democràcia. Es un bon moment per a donar a conèixer com s’avalua el grau de democràcia de cada país.
Hi ha diverses agències i organismes que fan aquesta avaluació, però la més rigorosa, la més fiable, és la que va posar en marxa la Unitat d’Intel·ligència de The Economist, l’any 2006. . El prestigi d’aquest mitjà, l’ha convertit en l’Index de referència a nivell mundial, avaluant i puntuant la qualitat democràtica de 167 països , 165 dels quals , membres de Nacions Unides.
La primera relació del Democracy Index va aparèixer l’any 2006, amb actualitzacions cada dos anys, fins arribar a la d’aquest 2020. Un amplíssim desplegament a nivell mundial, comporta elaborar qüestionaris de 60 preguntes, a les quals se’ls hi pot donar dues o tres respostes alternatives. S’avaluen 60 indicadors que s’agrupen en 5 categories: 1.- Processos electorals i pluralisme polític. 2.- Llibertats civils. 3.- Funcionament govern central. 4.- Participació política. 5.- Cultura política.
En funció de les puntuacions que en conjunt obté cada país, se’l posa en un dels quatre blocs en que s’ha dividit l’Index. Full democracy ( democràcia plena) – puntuacions de 8 a 10. Flawed democracy ( democràcia imperfecta) – puntuacions de 6 a 7,99. Hybrid regim ( règim híbrid) – puntuacions de 4 a 5,99. Authoritorian regim ( règim autoritari ) – puntuacions de 0 a 3,99.
Exposada la classificació, en l’anterior edició de l’any 2019, corresponent a l’exercici 2018, Espanya ocupava el dinovè lloc ( 19 ) sobre 20 països amb democràcia plena, amb una puntuació de 8,08 punts. Doncs bé, en l’edició 2020, corresponent a les dades recollides l’any 2019, Espanya avança un lloc i se situa en el divuitè ( 18), amb una puntuació de 8,18 punts, aconseguits sobretot en les categories de processos electorals i pluralisme ( 9,58), i en llibertats civils ( 8,82).
Per darrere apareixen els EUA en la posició 25, Bèlgica en la 31, Itàlia en la 33 ( en el bloc de democràcies imperfectes ). Al final de tot, ja com a "règims autoritaris", hi tenim R.D Congo en el 165, Síria en el 166 i finalment Corea del Nord, en el 167, el darrer.
Quins son els que obtenen millor puntuació ? Veieu aquí tots els que se situen com a Full democracy ( democràcies plenes): Noruega, Islàndia, Suècia, Nova Zelanda, Finlàndia, Irlanda, Dinamarca, Canadà, Austràlia, Suïssa, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya, Regne Unit, Uruguai, Àustria, Espanya, Illa Maurici, Costa Rica, França, Xile i Portugal. Aquests son els països situats al capdamunt de la llista de democràcies, en tant que democràcies plenes. De fet la suma de tots ells suposa tenir només 430 milions dels 7.300 que habiten el planeta, en democràcies plenes.
Es rigorosa , es fiable, es independent aquesta avaluació i puntuació ? Sense cap mena de dubte perquè ve de la mà d’un mitjà de prestigi mundial, i per aquest motiu se la té com l’Index mundial de referència. Però , si mirem altres índexs, menys coneguts però igualment fiables, podem veure com Freedom in de the World, elaborat per Freedom House, situa Espanya en el lloc 20è, amb una puntuació de 94 punts sobre 100. O el Rule of Law Index, de World Justice Project, posa Espanya en el lloc 21, com país amb major adhesió a l’estat de dret, entre 113 països.
Va bé mirar fora del nostre entorn com ens veuen i sobretot com ens puntuen a nivell mundial, per a rebatre determinades posicions i acusacions. Està situats en el lloc 18è trenca molts dels esquemes i posa les coses en el seu lloc. Hem d’estar satisfets i conformats per aquest lloc ? en absolut. Queda camí i espai per córrer i l’objectiu ha de ser estar entre els deu primers, però com a simple nota a peu de pàgina, mai ningú, a nivell individual o col·lectiu, cap partit ni cap organització ha posat mai en dubte la netedat electoral, en les prop de quaranta votacions que s’han dut a terme en els 43 anys de democràcia. Ni en les municipals, autonòmiques, generals o europees, mai s’ha qüestionat la total netedat dels processos electorals i sempre, sempre, els resultats han estat ràpids i concloents.
En altres àmbits, podem mostrar desacords i necessitats de millora, però les avaluacions i puntuacions deixen clara una posició netament democràtica. I si algú creia que s’havia retrocedit en els darrers anys, pot comprovar que no ha estat així, al contrari s’ha avançat un lloc. I és que l’estat de dret, és el fonament elemental d’una democràcia, i si algú se’l vol saltar, s’ha d’atenir a les conseqüències. Aquí i en qualsevol dels països democràtics. El compliment de la llei és la garantia per la democràcia.
