La meva cosina estudia a una escola pública. La família n’està contenta. Fan moltes activitats i la participació és alta. Moltes professores inteten mantenir les nostres tradicions vives i treballen força en aquesta direcció.
Hem estat a l’assaig del concert de Nadal. Quina feinada preparar-lo! Les cançons parlaven de neu, regals, barrets vermells, menjars, somriures, arbres, en català, en castellà, en anglès. Em va sobtar que en el repertori no hi havia cap nadala tradicional, la paraula Nadal estava ausent, només es podria sentir Christmas algun cop, res del nen, res de Jesús, Maria o Josep, els Reis d’Orient, ni àngels, ni Betlem, i no recordo si es sentia alguna cosa sobre els pastors (els nostres pastorets de sempre!).
Em va sobtar i pensava que arribarien més tard les nadales dels nostres pares, de les nostres àvies, les lletres composades per poetes catalans… però no arribaven, i…es va acabar el concert. Total: unes festes que parlen de fred, neu, regals, molts regals… Un Nadal comercial? Un Nadal de ski? Un Nadal censurat? No dubto de qui organitza, que és un professorat excel·lent, dubto de si no ens estem imposant una autocensura (la més perillosa) que negui les nostres tradicions, les nostres arrels. I quan hi ha un buit de sentit, em fa por l’aspecte comercial invaeixi amb las seva publicitat ingeniosa tot l’espai mental dels infants. Quin empobriment seria, quin materialisme decebedor!
