Vull dir més del mateix. O potser el següent del següent. "Al·lucina, veïna!" Admetent la gravetat de la situació, estem ben desorientats. Sembla com si els governants anessin de cacera. Com si disparessin a l’aire, sense ni tan sols mirar. Van parint normes i més protocols. Treuen de polleguera el més calmat fent proves. És a ells que pertoca ordenar… O, més aviat, als epidemiòlegs que hi entenen?
Encara recordo, a la primeria de tot plegat, com el govern català volia perimetrar el Principat. ERC i JxCAT veien més pròxima la fugida del "país veí" (que solen dir ells). Fins i tot algun dels seus "il·luminats" deixava anar que, gestionant-ho tot ells, les xifres de morts no es desmarxarien tant. La "prova", la vàrem veure tan bon punt van recuperar competències.
La meva vida noctàmbula no se’n ressent, del toc de queda. No m’agrada la ballaruga. No sóc "birrero" i no sóc soci habitual de cap sala de festa. Tampoc el meu planning de weekend, normalment prou modest. No disposo de segona residència. Entenc, tanmateix, que no tothom està parit pel mateix motllo.
Em neguiteja l’esdevenidor salarial dels autònoms que regenten bars o restaurants, entre d’altres. No m’imagino dins del sector, com a propietari d’algun. Em pujaria per les parets. Part de la solució passa realment per putejar-los de dia? En tot cas, escapçar la vida nocturna potser pot tenir algun argument a considerar.
Em fa voltar el cap sentir que es prohibeix l’esport amateur. Per contra, però, mantenen els partits de Barça, Madrid i el famós VAR. No serà perquè, així, tenim "ocupat" el personal? Però si els professionals d’aquests clubs d’elit "ja els tenen fets" i en remenen molts (…de calerons, és clar).
No hem celebrat festa major, ni castanyada, ni pont de la Puríssima i pinten bastos per a cap d’any. Deixaré anar l’estirabot de "a la merda els pastors, s’ha acabat el Nadal?". Groller, però real i cert. Posats a dir "parides", que me’n preparin una de calamars per al "dia dels enamorats"! Coincidint amb eleccions al Principat, tot és possible. El que ja no tinc gens clar, tanmateix, és que serveixin d’alguna cosa.
