Els textos litúrgics de l’Advent ens conviden a preparar-nos amb alegria per al misteri de Nadal, especialment en aquest diumenge tercer, denominat "Gaudete", paraula llatina que significa estigueu contents, estigueu alegres. Enguany, a causa de la pandèmia i de la crisi econòmica, l’ambient exterior de preparació de les festes nadalenques està una mica rebaixat però, més enllà de l’ornamentació dels llocs públics, com a cristians ens sentim cridats a viure més que mai aquest temps evitant les distraccions exteriors per poder fixar la mirada en el Senyor, que ve, i per poder refer la nostra escala de valors, que amb tanta facilitat es veu trasbalsada.
Sant Pau ens exhorta a estar sempre alegres, a ser constants en la pregària i a donar gràcies (cf. 1 Te 5,16). El motiu per estar alegres és que Déu és a prop i ve a salvar-nos. D’altra banda l’anhel d’alegria és present en el més profund del cor humà, que aspira a una alegria gran i perdurable, que ajudi a donar sentit i plenitud a l’existència. L’ésser humà sent el desig de goig i de felicitat, i experimenta l’alegria quan es troba en harmonia amb la natura, amb la creació, i encara més a través de l’encontre i la comunió amb les altres persones, i en una mesura incomparablement més gran quan viu l’encontre amb Déu.
En el curs de la vida trobem ocasions d’alegria: la sentim en contemplar la bellesa de la creació, amb totes les meravelles que té dintre seu; amb la lectura d’una obra literària, l’audició d’una peça musical, l’admiració d’una obra d’art o veient una bona pel·lícula. També s’experimenta després del treball ben fet i del deure acomplert, així com quan s’aconsegueixen fites professionals que s’han anhelat durant molt temps o al preparar projectes per al futur; també ens produeix alegria el fet de comprovar el nostre creixement com a persones, i el fet d’anar adquirint coneixements i habilitats amb el temps.
Si hi aprofundim una mica més, veiem que encara ens produeix una alegria més gran viure l’amor en família i l’amistat compartida; fer un acte de servei solidari, sacrificar-nos pels altres; de la mateixa manera, la sensació que la vida és útil i fructífera, que val la pena de viure-la, així com reflexionar sobre l’eternitat que ens espera; finalment, experimentem l’alegria que brolla de la comunió amb Déu i amb els altres; l’alegria de saber que la vida procedeix de Déu, que no és el resultat d’una evolució cega i sense sentit, sinó el fruit d’un designi d’amor.
Però al mateix temps constatem que l’alegria en aquest món és fràgil i incompleta, que va acompanyada de les dificultats inherents al camí, i també per inquietuds i preocupacions pel que fa al futur. A més, també cap la possibilitat d’equivocar-se d’orientació en la recerca de l’alegria. És cert, el camí de la veritable alegria té la seva meta final en l’encontre amb Déu, està vinculat amb quelcom que va més enllà dels canvis i les incidències del nostre dia a dia. L’encontre amb Crist produeix una alegria en el cor que res ni ningú ens pot arravatar, per més proves i sofriments que s’hagin de suportar.
Continuem, doncs, avançant en aquest temps d’Advent amb la certesa de la vinguda del Senyor, de la seva presència en la nostra vida, que ens ajuda a fruir de tantes coses boniques i agradables, que ens dona la força per suportar les coses que ara ens fan patir, que ens ajuda a superar les proves, que també es presenten al llarg del camí. La presència del Senyor sempre omple el nostre cor d’amor, d’alegria i de consol.
