En el camí de l’Advent Maria ocupa un lloc especial, perquè ella esperà com ningú la realització de les promeses de Déu, amb inefable amor de mare. Els llibres de l’Antic Testament descriuen la història de la salvació en què es va preparant la vinguda de Crist al món. El Concili Vaticà II, en la Constitució Lumen Gentium sobre l’Església, es refereix a les paraules amb què Déu revela el seu pla de salvació després de la caiguda d’Adam i Eva, i afirma que Maria és al·ludida profèticament en la promesa de victòria sobre la serp. «Faré que sigueu enemics tu i la dona, el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló» (Gn 3,15). En aquestes expressions, s’hi percep la voluntat salvífica de Déu des dels orígens de la humanitat. Enfront del pecat, el Senyor obre una perspectiva de salvació i es revela el destí de la dona que esdevindrà la seva principal col·laboradora.
Maria és la Verge que concebrà un Fill i el seu nom serà Emmanuel, segons l’anunci del profeta Isaïes, al qual l’evangelista Mateu li atribueix un significat cristològic i marià: «Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: ‘La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel’» (Mt 1,22-23). El profeta Miquees ho recorda de la mateixa manera, fent referència al naixement de l’Emmanuel: «Betlem Efrata, petita per figurar entre les famílies de Judà, de tu, en sortirà el qui ha de regir Israel. Els seus orígens són llunyans, des dels temps eterns» (Miq 5,1-2). En Maria s’acompleixen les promeses dels profetes. Ella és la Filla de Sió en què es realitza la transició d’Israel a l’Església.
En l’Anunciació Maria respon a la proposta que l’àngel li presenta amb una obediència total a la voluntat de Déu. La seva acceptació precedeix l’Encarnació, i així Maria, filla d’Adam, és constituïda Mare de Jesús. És convidada a alegrar-se sobretot perquè Déu l’estima i l’ha omplert de gràcia, perquè ha estat elegida i destinada a ser Mare de Crist. Tota ella és santa, Immaculada, neta de tota taca de pecat. Maria respon a l’anunci de l’àngel amb humilitat i disponibilitat, i es consagra del tot ella mateixa a la persona i l’obra del seu Fill, cooperant al misteri de la Redempció. Contemplem com després es posa en camí i se’n va decididament a la muntanya, a visitar Zacaries i Isabel. D’aquesta manera es converteix en model per a tots aquells qui al llarg de la història també es posaran en camí per portar l’alegria als altres. Quan la salutació de Maria arriba a oïdes d’Isabel, l’infant salta de goig en les seves entranyes. És l’alegria de la salvació que ha arribat a aquella casa, és l’alegria que produeix la presència del Messies. També Isabel va sentir l’alegria messiànica i «plena de l’Esperit Sant cridà amb totes les seves forces: ‘Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes’» (Lc 1,42). Feliç la que ha respost a Déu amb l’obediència de la fe. Maria respon a la salutació d’Isabel tot entonant el "Magníficat", el cant dels «pobres de Jahvè», els humils de cor que refusen la temptació de l’orgull, de la riquesa i del poder. En aquest segon diumenge d’Advent, a les portes de la solemnitat de la Immaculada Concepció, demanem a Maria, Mare de l’esperança, que ens ajudi a revifar l’esperança, que ens ensenyi a preparar els camins del Senyor, perquè aquest món nostre torni a emprendre el camí que porta a Betlem, on es troba el qui ve a portar-nos la llum i la salvació, també en aquests temps incerts que ens toca viure.
