Necessitem un canvi de paradigma. Ho canten els Manel, amb l’home que corre a cremar "les bestieses que tu i jo havíem arribat a dir" i prefereix passar a un segon pla, com tantes veus sensibles en el nostre món postmodern. Necessitem un nou món. Escoltar la novena simfonia de Dvorák, "Un món nou", ens pot posar en situació. Cal passar de l’organització social actual que convida a la indiferència els interessos particulars i a l’explotació a una organització social que inviti a la compassió, al bé comú i a la generositat. És aplicable a tots els àmbits, de la política a la ciència. De la relació amb els veïns a la relació entre nacions. Hem d’avançar amb tendresa, amb fraternitat.
Segons Boff, l’objectiu de la nova reflexió del papa Francesc, materialitzada en l’encíclica "Fratelli tutti" ("Germans tots", sense traduir el títol a cap idioma), és passar de la lògica del "dominus", la persona com a dominador, amo i senyor, tant de la naturalesa, dels recursos, com fins i tot de l’altre, a la lògica del "frater", la persona com a germà. De la dominació i competència universal a la fraternitat universal. De la persona com a mitjà a la persona com a fi. Totes les grans reflexions humanistes pivoten, en el fons, en la concepció de l’altre: mitjà o fi?
El nou text és un crit a refer els somnis que s’han trencat en trossets, somnis esmicolats. Una societat cada cop més globalitzada ens fa més propers, però no més germans (#12); la colonització cultural aliena la nostra tradició (#14). Anem cap a un progrés sense rumb. Si mirem la totalitat de la història, tots hem sigut tots? Els personatges del Bon Samarità, el ferit, el que fereix, el que passa de llarg i el que es para. Potser fins i tot avui cada un de nosaltres som tots els personatges en un: el ferit, el que fereix, el que passa de llarg i el que es para. Hem de treballar per cosir de nou els somnis esmicolats. Hem d’entendre, entre d’altres, qui són els nous ferits, com moltes dinàmiques socials conviden a passar de llarg, i alhora cal recordar i posar en valor tots els que es paren en el camí, per acollir, curar i acompanyar. Esperar una resposta política per a aquest nou canvi de paradigma és infantil (#77), tots tenim espai de coresponsabilitat.
Cal gestar un món obert. De nacionalismes tancats a parelles autoreferencials (#89), tot són formes d’un cert egoisme? Per obrir-nos, cal treballar personalment l’amistat i amor social. Comprendre que no ens podem desenvolupar plenament, sinó ens entreguem als altres. L’amor, l’amor autèntic, de fet, ens posa en tensió entre nosaltres i la comunió universal (#95). No cal anar massa lluny, existeix la perifèria en la nostra família, la perifèria en el nostre barri, la perifèria en la nostra ciutat, la perifèria en el nostre país. La fraternitat no és mai un concepte abstracte, és l’aproximació a aquell amb noms i cognoms, tot i que sigui un foraster existencial (#97).
Per fomentar aquesta fraternitat universal cal repensar la política. I la política no són només els polítics, tot i que els polítics sí que són política. Destaquem almenys tres noves aspiracions. Primer, cal aspirar a una família de nacions, sense subordinació (#173), i per això cal que les Nacions Unides facin passos valents. Segon, cal superar la idea de política social cap als pobres, que no els inclou, perquè mai és una política amb els pobres (#169). Tercer, cal desarticular la submissió de la política al mercat i del paradigma eficientista (#177). Cal repensar la política com aquells grans principis per un projecte de bé comú a llarg termini, com un préstec a la propera generació (#178).
I per portar a terme aquestes aspiracions cal l’amor polític. L’amor polític és la capacitat de generar processos socials de fraternitat i justícia. És reconèixer l’altre com un fi, i en conseqüència com a germà. L’amor pot ser lícit, com a acte directe dirigit a persones i pobles, o pot ser un amor "imperat", com un acte per impulsar i crear institucions més sanes, regulacions més justes i estructures més solidàries (#186). En definitiva, hi ha d’haver tendresa, l’amor que es fa proper i concret. La política com a amor.
