Enguany l’Ajuntament de Terrassa s’ha decidit a fer dos canvis -entre més- per celebrar Nadal al carrer. N’hi ha d’altres que mereixerien ser discutits, com ara el recurs a simbologia absolutament forastera a la nostra tradició -posem per cas, als rens- i que, més que acostar-nos a la festa, ens l’allunyen. Però, en els dos casos que comentaré, la tria simbòlica és bona i les decisions de localització, prou encertades, encara que amb algun matís.
En primer lloc, crec que ha estat un encert la localització d’un gran avet al Raval. Es podria discutir el punt on s’ha instal·lat, però probablement, per atendre altres usos de la plaça, no s’ha pogut situar ben bé al mig de l’espai, que és on hauria lluït més. Però d’entre els llocs alternatius el que s’ha triat és prou bo, i la decoració, bonica i alhora sòbria, m’agrada. No estic tan segur de la simbologia que se li ha volgut donar, afegint un altar d’espelmes al costat, com a homenatge als morts per la Covid-19. I és que l’arbre és un dels símbols culturals més antics i universals, però sempre ha anat lligat a la vida i no a la mort. Des de l’Arbre de la Vida de la tradició mesopotàmia, passant pels arbres de la tradició grega -l’olivera d’Atenea, el llorer d’Apol·lo-, el freixe, Arbre Còsmic a la cultura germànica, o l’Arbre del Coneixement del Bé i del Mal bíblic. I, és clar, l’avet, el típic arbre de Nadal, que per la seva fulla perenne també és símbol religiós de vida als països nòrdics, i que va ser incorporat a la tradició cristiana de Nadal, lligant perfectament les idees de naixement i resurrecció. Com que no crec que la decisió hagi anat lligada a la idea de resurrecció, vincular l’avet de Nadal amb un homenatge als morts és contradir la profunda lògica simbòlica universal.
El segon canvi que vull comentar és el de la localització del pessebre. Entenc que no hi havia d’haver una doble concentració de persones prop del pessebre i de l’arbre de Nadal, de manera que el seu trasllat a la Plaça Vella ha estat una bona solució. Ara bé: el que sí que cal canviar és el model d’instal·lació. Segur que l’Associació de Pessebristes podria donar millors idees que l’actual construcció. Em sembla molt bé que hi hagi una referència tradicional a l’origen del Nadal, ni que siguem una societat profundament secularitzada. Però s’ha de fer amb una certa dignitat. I ja no dic si és que l’estable és massa de decorat de carrossa de carnestoltes, que ho és, sinó que les figures són lamentables. El Nen Jesús, com deia una meva néta l’altre dia, és desproporcionadament gros i no sembla pas acabat de néixer. No és de pessebre tradicional. La Mare de Déu es mira els braços que és on està pensat que hi hauria d’haver la criatura, i sant Josep gairebé mira enrere, cap al bou. Per cert, un bou i una mula que, per la mida reduïda que tenen, més aviat semblen un gos i una cabreta.
Crec que ja és hora de prendre una decisió. L’extraordinària tradició pessebrista de la ciutat pot donar per a molt més que aquesta expressió tan esguerrada de Naixement. Un Naixement sense cap encant i que no produeix cap emoció, ja no dic religiosa, sinó ni tan sols estètica, com ho prova que, si bé molts terrassencs es fan fotos amb l’arbre, no he vist gairebé ningú que se la faci davant del pessebre. És possible que la sensibilitat pels símbols dels administradors i funcionaris públics justegi. No se’ls ha triat per a això. Però, en una ciutat de pessebristes i de grans artistes plàstics, ens mereixem una mica més d’elegància.
