Avui, s´escau la diada de Santa Bàrbara. Patrona de militars, artillers, treballadors d´explosius, miners i picapedrers. Massa gent “només se´n recorda d´ella quan trona”. La llegenda diu que, un cop convertida al cristianisme, el pare hagué d´amagar-se en una cova. Un pastor els va descobrir i denunciar. Llavors, el pare es va veure obligat a lliurar-la a l´emperador romà. Sotmesa a martiri, la tirania del propi progenitor el dugué a decapitar-la. Fou aleshores que un llamp descarregà sobre ell i el fulminà. Molt fort que un pare es “carregui” la pròpia filla!
Arran d´això, esdevingué patrona d´una de les forces naturals més impressionants: les tempestes, amb llamps i trons. “Santa Bàrbara bendita mos guarde la collita”, diu la pagesia. Avui en dia, sense deixar de banda la tradició, es fa del tot necessari tenir contractada una bona pòlissa d´assegurança, que cobreixi tot tipus de riscos. Aquesta mena de “rogatives” té el seu origen al més enllà de l´antigor, amb les primeres percepcions religioses. Podríem dir que ben bé ancorades, encara, al més pur politeisme.
De la mateixa manera que ens duem les mans al cap quan veiem el cel encabritat, els pagesos també supliquen un necessari equilibri entre aigua i sol.
Pensant en “clau-pandèmia”, veig adient no obviar la creença popular. Respecto els agnòstics, malgrat que sovint tampoc no tenen una base “científica” contrastada. Molts d´ells, a més, es deixen seduir pels cants de sirena i es vanten d´engreixar-se adduint autosuficiència u orgull personal.
Enguany, van mal dades€Ningu no té prou idea de quant de temps es perllongarà la crisi de la COVID19. Ja cal, per tant, que tibem de la paremiologia i ens encomanem a “protectors” com la santa d´avui: “els trons i la mar ensenyen de resar / quan llampega massa, queda´t a casa / quan trona, predica / a Déu pregant i amb la maça pegant / a qui no es cansa de pregar, Déu li fa la gràcia”.
El desànim no ens ha d´arribar a embolcallar. Certament tot plegat es fa prou dur i feixuc de passar. Ha estat justament amb aquesta perspectiva que m´ha semblat oportú triar un títol amb caire esperançat i positiu. Cada fracàs ens ensenya quelcom que necessitàvem aprendre. “Sigues tu mateix! Els altres ja estan ocupats”.
