Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat i dignitat per a moltes famílies. Una de les causes que poden incrementar la pobresa i el risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenen un treball, és un preu de l’habitatge molt alt, també un dels impediments per a l’emancipació de les persones joves és la dificultat d’accedir a un habitatge, fet que endarrereix l’edat per tenir fills i fer un projecte vital propi. Per això és tan important que les administracions posem les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar.
És urgent que les administracions garanteixin l’accés a un habitatge amb el desenvolupament de polítiques públiques a favor de qui més les necessita i que exigeixin que els grans tenidors assumeixin també la seva responsabilitat social. Als bancs, com a grans tenidors, els hem d’exigir el retorn dels diners amb què els vam rescatar el 2008. És important que la ciutadania exigim aquest retorn, especialment en un moment tan complicat com el que vivim, arran de la pandèmia, on moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos i fins i tot els han vist desaparèixer. No volem més famílies vulnerables expulsades de casa seva sense una alternativa.
Dos bons exemples són les mesures impulsades des del govern català i el Parlament de Catalunya recentment com són la Llei de regulació del preu dels lloguers i el retorn social del rescat bancari a través de la Sareb o "banc dolent". Accions que pretenen millorar les condicions d’accés a l’habitatge i canviar d’arrel la problemàtica. Dues mesures en defensa de la ciutadania, com també ho és el decret llei urgent per frenar els desnonaments aprovat pel govern català aquesta mateixa setmana. Accions valentes, malgrat ser conscients que les nostres competències en la matèria són limitades. Perquè qui tindria la clau a les seves mans, el govern espanyol, no ho fa.
Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, desenvolupar polítiques de tinença alternativa d’habitatge per garantir-ne l’accés a tota la població ajuda a donar resposta a les necessitats de col·lectius més vulnerables davant el mercat, com poden ser les persones joves i els col·lectius en risc d’exclusió social. Col·lectius que són expulsats pel mercat tradicional. I aquí el paper del món local és clau. Hem creat legislació i iniciatives que cerquen alternatives al desnonament com la mediació i forçar acords a bancs i fons d’inversió a oferir lloguer social, fet que s’està donant ja en molts casos de desnonaments durant aquests mesos.
Els governs republicans estem compromesos amb la defensa del dret a l’habitatge digne i per això des dels nostres espais de governança impulsem i defensem polítiques com l’ajuda a la rehabilitació, posar a disposició solars en règim de cessió d’ús per a la construcció d’habitatges cooperatius en règim de lloguer social, treballar conjuntament amb entitats socials per adquirir habitatges i posar-los a disposició de qui més els necessita o plans per rejovenir el centre del municipi amb projectes de masoveria urbana, especialment destinats a persones joves.
Adquirim el compromís ferm des del govern de donar resposta a l’evident necessitat en temes d’habitatge, un compromís que, en anteriors governs, era inexistent. És per això que des del novembre del 2019 s’està treballant en l’elaboració del Pla Local d’Habitatge (PLH). En aquest moment ens trobem amb la primera fase finalitzada, una fase que consisteix en la diagnosi i l’anàlisi del problema. Hem començat, doncs, amb el pla d’acció, la segona fase, amb una primera proposta mitjançant un procés participatiu amb diferents agents socials del municipi.
A municipis com Palau-Solità i Plegamans, on la clau de volta de tot plegat ha estat la vinculació entre Habitatge, Acció Social i Igualtat i que ha permès veure des d’un primer moment la necessitat urgent d’habitatges d’emergència social. Gràcies a això, s’adquireix un habitatge propietat d’un gran tenidor. Un pis que actualment està essent reformat i del qual estan redactant les bases i esperen la seva disponibilitat en uns dos mesos. Paral·lelament, s’està treballant un conveni amb Incasòl per a la construcció de 36 habitatges de lloguer accessible. La legislació vigent facilita la construcció d’habitatge públic en qualsevol espai municipal, mitjançant una modificació puntual del planejament urbanístic.
Altrament han augmentat un 50% de l’IBI a grans tenidors, grans immobiliàries i bancs, s’han compromès a intentar adquirir pisos de cada nova zona que es desenvolupi, plantegen estudiar la venda de parcel·les municipals per a la promoció de nous habitatges cooperatius i, també, intenten la compra d’edificis a mitja construcció.
