Es d´agrair la tasca impagable que duu a termeel Centre de Normalització lingüística. La defensa i propagació de la llengua catalana és quelcom encomiable. Bo és recordar, per tant, el munt d´hores esmerçades per en Ferran Lozano, el seu antic director, ja jubilat. Potser el que molta gent no sap és que el contingut de les plaques del nomenclàtor de Terrassa passa per allí. Cada carrer té una petita explicació que ajuda a situar el vianant en el temps.
Avui parlaré del beat Raimon Llull, en motiu de la seva diada. Seva és la dita del títiol. I seu és un carrer que comença a la carretera de Martorell i mor on s´enceta el de n´Alexander Bell, l´inventor del telèfon. Va ésser un teòleg i missioner mallorquí, molt proper a l´orde dels franciscans. La seva bonhomia i el seu saber s´escamparen per tots els entorns on es desenvolupà al llarg de la seva dilatada vida (anys 1232-1315).
Inventor de la “rosa dels vents”, se l considera pioners en emprar una llengua neolatina (el català) per a divulgar ciència, filosofia, novel·la i tècnica. En disposar de poc espai, n´obviaré altres dades biogràfiques. Vull remarcar el nucli i fondària del seu pensament.
Bo fóra que una gran quantitat de polítics fessin seva aquesta frase: “el neci creu donar gust i causa tedi”. Encara més, “en ésser més allò que ignores que el què saps, millor que no parlis gaire”.”La medicina és filòsofa”, axioma que no volen assumir ni en Sànchez, ni el ministre Illa, el portantveu de sanitat Fernando Simón o la trepa de consellers de les diferents autonomies de la “pell de brau”. Quin desgavell !
“El metge disposa i la natura obra”. Tant garlar per a no dir res, sembla que només es preocupen d´esbatussar-se uns i altres. Sobretot si pertanyen a signes polítics oposats i poden treure´n algun profit. Sort, com deia en Llull, que “la paciència comença amb plors, però finalment somriu”. Tard o d´hora ens en sortirem, sense els estirabots vomitius d´uns eslògans que grinyolen.
“El somni imagina -de nit- allò que no hi pugui haver de dia”. En la política espanyola, mentrestant, la irreflexió i la improvisació pretenen arranjar i configurar un puzzle cada cop més desmanegat. Aniria de conya que els seus gestors s´emmirallesin en Raimon Llull. Tots hi sortiríem guanyant.
