A la pregunta, perquè la resposta ha de ser que sí. Ara bé, és viable, és aconsellable, és positiu….repetir govern de coalició ? En aquest cas, s’ha de contestar rotundament que no. Possible ?, sí, perquè si ERC i Junts x Cat, sumen, repetiran govern, encara que sigui a cara de gos, i deixant clar que mantindran distàncies i polítiques, sense cap coordinació ni supeditació.
Pot el país aguantar un temps més així ? A dia d’avui, jo diria que no. Els danys de la pandèmia son i seran brutals. Només l’acció conjunta d’ajuntaments, governs autonòmics, govern central i govern de la UE, poden frenar danys i iniciar la reconstrucció. Estem gastant diner que no tenim, i no generem ni de lluny el que necessitem, de manera que només aconseguirem remuntar si som capaços d’aguantar tot el que cau, per a tot seguit, donar una empenta brutal a l’economia que permeti compensar les destrosses fetes.
Una repetició de la coalició és el pitjor dels escenaris, de manera que s’ha de començar a pensar en alternatives, viables i sobretot sòlides. Es del tot inimaginable tornar a reunir en un govern a ERC i Junts x Cat. Per incapacitat manifesta i per discrepàncies absolutes. Tant greu és un tema com l’altre. Així, doncs, s’ha d’anar a la recerca d’alternatives.
I quines alternatives pot haver-hi ? D’entrada , desmuntar Junts x Cat, perquè és un agrupament d’interessos particulars, per a mantenir privilegis, però sense cap visió ni projecte de país. Si en aquest àmbit es confirmen les candidatures de PDeCAT i Partit Nacionalista de Catalunya, millor que millor perquè s’evitarà que Junts x Cat, pugui tenir un bon resultat. Els altres dos partits, poden facilitar acords alternatius per un govern de reconstrucció nacional.
Per la banda d’ERC, la seva composició interna és d’una feblesa extrema. Ho ha estat sempre, però en aquests moments no tenen cap lideratge sòlid, ni una colla de càrrecs preparats per a conformar un bon govern. Tenen persones amb ganes de càrrec, però sense la preparació ni la motivació per exercir de referents del país. Son mediocritats, enmig d’altres mediocritats. I el país necessita personatges de primera fila.
Si la repetició del govern de coalició no és viable , i encara menys convenient, de què estem parlant ? Doncs, d’una alternativa radicalment diferent que passi per la recuperació d’un partit de govern, a tots els nivells. Parlo del PSC. Després de la travessia del desert, es presenta amb una recomposició de forces, amb un personatge al capdavant preparat, molt coneixedor del país i de totes les administracions com per a poder exercir de president , amb tots els ets i uts.
Si una cosa es necessita en els propers anys, és una direcció forta , conjuntada i coherent al capdavant del govern de la Generalitat. Un líder que pugui anar a buscar una colla de persones d’alt nivell que acceptin el repte de donar la volta a la situació de la Generalitat, i amb ella del país. Recuperar il·lusió, bona gestió, grans projectes, i entusiasme per rellançar el país i recuperar el temps perdut. No veig ni conec altra persona que Miquel Iceta per posar en marxa aquesta nova etapa. Per això fa falta uns resultats del PSC prou bons com per a poder encapçalar una oferta de govern cap altres partits disposats a trencar la dinàmica d’aquests anys. Es el moment indicat per dur-ho a terme.
Per a molts els pot semblar molt agosarada aquesta perspectiva, però hi ha elements objectius per veure-la possible. La darrera enquesta del CIS ( centre d’investigacions sociològiques) ha dut a terme una prospecció de 1000 entrevistes, a Catalunya, dintre de la general per a tot Espanya, i n’extreu uns resultats diferents a d’altres d’anteriors. Dona ERC com a primera força política, seguida en segon lloc pel PSC, continua amb Comuns Podem, en tercer lloc i molt frec a frec, a C’s i Junts per Cat, en quarta i cinquena posició.
Es ajustada aquesta enquesta a la realitat actual ? Sí, però sense garanties de factibilitat perquè estem davant d’opinions i posicionaments "líquids", molt alterables per multitud de circumstàncies que les poden fer variar, ni que sigui en el darrer minut. Ja no hi ha grans sectors fidels a un mateix partit, durant anys i més anys.
Ara hi ha volatilitat, de manera que les previsions son fotos fixes d’un moment determinat, però és certa la desmobilització d’amplis sectors independentistes que veuen estupefactes les conseqüències d’un mal govern. No es poden tapar les males decisions, i encara menys, les batalles constants entre socis, cosa que ha de motivar necessàriament un canvi de vot, o el foment de quedar-se a casa, per no tenir una opció clara.
I l’etapa post pandèmia serà dura i perllongada en el temps. Requerirà un govern coherent, cohesionat i fort com per emprendre canvis estructurals en profunditat, per reduir despeses, i sobretot mostrar eficàcia en tots els elements claus per a la reconstrucció del país, ajudats per uns fons europeus que precisaran d’una eficàcia que , fins ara, no hem vist per enlloc. En resum, és hora de pensar en opcions molt diferents a les que tenim.
