En els últims anys he tingut l’oportunitat de poder visitar algunes empreses quan, intentant solucionar alguns dels seus problemes, sóc contractat per abordar alguna situació relacionada amb el funcionament d’aquella organització. Diria que la comunicació entre persones i la resolució de conflictes, que té molt a veure amb la manca de comunicació interna, han estat dos dels temes més tractats en les meves intervencions. Els centres de treball que només pensen en productivitat i rendiment sense tenir en compte elements de càrrega emocional que són inherents a les persones i que condicionen, sinó determinen, l’èxit o el fracàs de qualsevol cadena de muntatge o coordinació entre departaments, estan avesades a l’enfonsament a mig i sobretot a llarg termini. Fer treballar a la gent sense projectar comportaments de futur i sinèrgies dins del col·lectiu garanteix una entrada en barrina de dimensions devastadores.
No saber escoltar a la gent, les seves preocupacions, les seves demandes i reivindicacions i passar per sobre d’elles una vegada i una altra acaba per desplomar el clima laboral, augmentant el descontentament, les baixes laborals i els nivells d’absentisme, repercutint en el compte de resultats final. Són empreses i directius sense cor però també sense la visió i la intel·ligència necessària per adonar-se’n que el veritable tendó d’Aquil·les de la seva estructura és el capital humà.
Sortosament la mateixa evolució social i les investigacions en el camp de les neurociències ens han aportat molta informació per conèixer com podem aconseguir que la gent, els treballadors, se sentin més còmodes i feliços en el seus llocs de treball i d’aquesta manera obtenir millor qualitat professional, més seguretat i unes condicions adequades per, des del bon rotllo, remar tots en la mateixa direcció.
Aconseguir un bon equip, que se senti realitzat i valorat per allò que desenvolupa i que a més sigui escoltat i integrat en el global del rendiment és definitiu per poder apropar aquella organització al nivell d’excel·lència desitjable.
Les empreses, encaren queden moltes, que demanen molt i donen poc i es pensen que la pressió sobre els seus equips és la manera d’assolir els objectius finals, s’equivoquen de manera esfereïdora. Potser si que a curt termini seran capaços de portar la seva exigència a un nivell acceptable d’èxit però sense cap mena de dubte estan posant les bases perquè una mica més enllà tot acabi anant-se’n pel pedregar.
Recordo a Galicia una empresa jove, amb poca trajectòria, amb la majoria dels seus treballadors (una trentena) entregats als projectes i a les expectatives de creixement. Només entrar es notava un aire d’alta motivació, de solidaritat i fortalesa. Més tard vaig conèixer als seus caps i allà ho vaig entendre tot. El grup era un fotocòpia emocional dels directius que els lideraven que, sabent de la importància de la seva gent, els provocaven integrant-los en qualsevol procés de l’empresa. Encara vaig haver de fer un curs que es titulava "La millor versió de tu mateix", i la veritat és que tots ja donaven moltíssim d’ells mateixos.
Cuidar a les persones sovint, dóna extraordinaris resultats, en qualsevol àmbit. Semblava que això era obvi en la família i les amistats, poder-ho copsar i utilitzar en l’àmbit professional és veritablement just, digne, lloable, eficaç i rentable.
