“Aviam quan dura”; segurament aquesta frase resumeix l’ànim, de preocupació i escepticisme, amb el qual els propietaris i treballadors dels bars i restaurants que van obrir ahir afronten l’inici de la desescalada, la nova etapa de la pandèmia. Diem bé, els que van obrir, perquè no a tots els surten els nombres i no tots han decidit reobrir portes, bé perquè no tenen terrassa o perquè, tot i amb la terrassa, els horaris i percentatges d’ocupació tant a dintre com a fora no compensen les despeses que impliquen l’explotació del negoci. No hi ha dades de Terrassa, però a Barcelona es parlava ahir d’un trenta per cent de negocis que no havien obert portes.
L’afectació de la pandèmia sobre l’economia és evident, però podríem dir que l’oci nocturn, la cultura i la restauració s’estan convertint en els sectors maleïts per la Covid-19, sense que les compensacions de l’administració s’acostin, ni de lluny, a rescabalar-los mínimament dels efectes dels tancaments, l’últim de 38 dies. I tot i que aquests sectors se’ls veu com els més afectats és possible que encara no estem davant dels efectes reals que sobre l’economia de milers de famílies està tenint la pandèmia. No es cansen de repetir tal cosa organitzacions no governamentals com Càritas i Creu Roja, que han vist com es multipliquen en els darrers mesos les peticions d’ajuda de persones que han vist col·lapsar les seves economies familiars, fora dels circuits del mercat de treball, com a conseqüència d’acomiadaments i ERTO. I la gran incògnita és si la recuperació econòmica que es presumeix quan es portin a terme les grans campanyes de vacunació que ja s’anuncien arribarà a tots els damnificats. Haurem de veure quanta gent s’ha quedat pel camí i si el sistema és capaç de recuperar-la per als sectors dels quals provenen o a altres, posant a prova la capacitat del sistema i la resiliència de què tant es parla darrerament. Hi ha qui considera parlar d’això com a derrotista i considera que és necessari enviar missatges positius. Segurament és cert que necessitem optimisme més que mai, però no podem girar l’esquena a una realitat que ens colpeix diàriament.
I parlem d’això en una setmana especialment marcada pel consumisme, la de l’importat “black friday”, que dispara les compres, especialment per internet, i que tan poca empatia té amb els comerços de proximitat.
