A un mes just de la "Nochebuena", gosaria dir que se m’encenen totes les alarmes. Acabo d’entreveure una forta semblança inicial entre els mots "pandèmia", "pandereta" i "Pandora". Veient com va tot, no serà, tal vegada, que som en un país de pandereta… i mai millor dit. De fet, el virus campa al seu aire. D’altra banda, l’instrument citat adquireix la màxima expressió. I es fa palesa la inutilitat de bona part dels gestors polítics que ho converteixen tot en una caixa de trons.
La capsa de Pandora reflecteix la història de Zeus, volent venjar-se de Prometeu, en haver robat el foc i lliurar-lo als humans. Llavors, va ordir-li un pla, presentant-li Pandora al seu germà. Ambdós es casaren i, com a regal de noces, ella rebé una gerra, amb la ferma instrucció de no obrir-la mai de la vida. En ésser molt tafanera, però, va incomplir el compromís ben aviat. En aquell moment, s’escaparen del seu interior tots els mals del món. Quan encertà a tancar-la, només hi quedava dins Elpis, l’esperit de l’esperança. D’ací, nasqué la famosa dita que "l’esperança és el darrer que es perd".
Un desig que, a hores d’ara, pren la màxima fiabilitat. Tots esperem amb candeletes que el malson se’n vagi. D’aquest desgavell tan immens, se’n derivaran conseqüències letals arreu. El retorn a la "plena normalitat" s’albira llunyà. Aquells eslògans summament patètics que "el virus, l’aturem units / jo em quedo a casa / som en una carrera de fons", etcètera no donen de menjar al famolenc. Ni procuren feina a qui l’ha perdut. Actualment, obrir "la capsa de Pandora" és adoptar accions aparentment innòcues que podrien desembocar en serrells fatals.
Circumscriure l’anàlisi del que passa a criteris estrictament financers o sanitaris és un error. Oblidar rerefons filosòfics en la presa de criteris orientats a millorar notòriament aquest "tsunami" i entestar-se en batusses polítiques fratricides no aconsegueixen altra cosa que diluir viaranys de solució. No hi ha dret, per tant, que oblidin un refrany tan contundent el de "no hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar". Dues setmanes després de Nadal, vénen Reis. Tant de bo que ens duguin una capsa de benediccions.
