Les tauletes, els mòbils, la televisió, la videoconsola i els ordinadors s’han fet imprescindibles també per als més petits de casa. En aquesta etapa que ens està tocant viure, marcada per les mesures de restricció social i els mesos de confinament a casa, a causa de la pandèmia del coronavirus, les pantalles han anat guanyant pes en la vida dels infants i sembla que han arribat per quedar-se.
El que és una finestra al món exterior, per poder estudiar, per parlar amb els amics o els avis, per jugar o mirar dibuixos, pot ser, també, la causa d’algun problema de visió dels nostres fills. Actualment, un de cada quatre menors pateix trastorns visuals, com estrabisme, miopia, astigmatisme i hipermetropia, i els professionals estimem que aquesta xifra pugui augmentar en els propers anys per l’abús, que des d’edats molt primerenques, fan de la visió propera davant de les pantalles.
És important tenir en compte que quan llegim a través d’una pantalla fem ús de la visió propera i intermèdia, fet que obliga l’ull a acomodar-se i contraure continuadament la seva musculatura. Aquest moviment, si es perllonga durant hores i sense descans, pot generar un sobreesforç i augmentar la fatiga visual, especialment entre els més petits.
A més, les activitats amb dispositius electrònics disminueixen la freqüència del parpelleig, fet que pot acabar provocant una visió borrosa transitòria, molèsties causades per la sequedat ocular i, en nens i adolescents, causar alteracions de les glàndules que fabriquen la llàgrima de l’ull, líquid que té un paper fonamental per tenir una visió clara, ja que hidrata, nodreix i protegeix la còrnia també de possibles infeccions.
Una altra conseqüència negativa de treballar de prop de manera prolongada i sense llum natural és el possible augment de la miopia, així com d’altres afeccions oculars freqüents com l’astigmatisme, la hipermetropia o l’estrabisme, que poden causar ull gandul.
Tots aquests trastorns tenen un bon pronòstic, si es detecten aviat, però també és important dur a terme unes mesures de prevenció i protecció, a casa i a l’escola. Per això, les famílies i el professorat haurien de vetllar perquè l’ús d’aquests aparells electrònics en nens i adolescents fos ocasional i, per tant, implicar-se i planificar les tasques escolars o les hores de joc, de manera responsable i establint límits en el temps d’ús.
Si volem protegir la seva salut ocular, recomanem no deixar jugar amb mòbils o tauletes als més petits de 3 anys, i no superar l’hora diària d’ús de pantalles fins als 6 anys d’edat i limitar-ho a un màxim de dues si són més grans.
En el cas dels preadolescents, imposar aquest límit potser es converteix en una quimera. Per aquest motiu, tant els pares com els professors han de promoure bons hàbits i ensenyar-los a descansar periòdicament la vista, aplicant la denominada regla 20 x 20 x 20. Així, després de cada 20 minuts mirant la pantalla, cal fixar la mirada durant 20 segons en un punt que estigui 20 metres lluny.
Els oftalmòlegs sabem que el que no s’aprèn a veure abans dels 8 anys d’edat no es recupera en el futur i per això és tan necessària la higiene visual. Precisament, la Fundació Barraquer acaba de publicar la guia "Infància i pantalles. Com cuidar la salut ocular a casa i a l’escola", accessible des de la seva pàgina web, per ajudar els pares i mares a promoure hàbits de protecció de la salut dels ulls dels més petits.
Treballar amb llum natural, limitar al màxim l’ús d’aparells electrònics, descansar l’ull, no oblidar-se de parpellejar, cuidar la postura corporal, fer ús del mode nocturn, utilitzar ulleres, si són necessàries, i realitzar les revisions oftalmològiques pautades durant la infància són algunes de les claus per mantenir una bona salut ocular.
