No hi ha mal que duri cent anys" diu l’adagi. De moment, avui fa tot just un any que es va confirmar el primer cas de Covid-19 al món. Ningú no sap encara la "corda" que ens resta. No cal que expliquem els seus símptomes. D’entrada, me n’he anat assabentant mitjançant algun article científic, que he hagut de llegir lentament, més d’una vegada. Si m’hagués de refiar, però, del paperot i nivell (ambdós, sovint, prou depriments i esgarrifosos) de gent que ocupa trones de gestió política valdria més plegar veles. Demano dimissions, cessaments i altres mesures dràstiques per part d’aquells que "endollen" gent inepta pel sol fet de tenir el carnet d’adscripció a un partit polític. En dir això, tant penso en clau estatal com de Principat. D’exemples, n’hi ha massa.
D’entrada el malestar sembla com una grip o refredat normal. Lligat a tos, febre, cansament, mal de cap, diarrea o pèrdua del gust o l’olfacte, etcètera. Si és més greu, pot derivar en pneumònia, sèpsia, xoc sèptic o seriosa dificultat a respirar. Fins ara, un percentatge proper al 4% d’infectats pot perdre-hi la vida en casos extrems.
D’acord amb el meu modest punt de vista, la "recepta" màgica passa per combinar factors diversos: mesures sanitàries ben planificades i inversió ben dotada en el camp assistencial i geriàtric. Aquest darrer concepte en la doble vessant financera i humana (euros i persones). Per contra, els responsables de "controlar" i gestionar el tema sempre s’entesten a engrescar-se en picabaralles polítiques, judicials, egocèntriques i de mercadeig publicitari i xerraire. Que un any després de la primera víctima pel cas encara maregin la perdiu parla -ben clarament- d’una situació kafkiana i vergonyant. No gaire lluny del país, haurien de prendre la referència de la gestió de la cancellera Merkel, a Deutschland. Tots els indicadors referits a l’evolució del problema allà es troben infinitament allunyats del plantejament erràtic i gravíssim dut a terme en territori espanyol. Menys gresca i/o aplaudiments fora de lloc, supressió de rodes de premsa absurdes i teatrals, seny constant en l’anàlisi dels fets i la presa de decisions, reducció sagnant de càrrecs polítics innecessaris i rauxa compromesa. Tota la resta se’ns donarà de més. Pit i collons!
