SÍ: a misses dites arribarà l’aprovació definitiva de l’Ordenança de Mobilitat presentada inicialment el passat mes de maig pel govern de la ciutat. I, quan s’aprovi definitivament, encara caldrà saber en quina data entrarà en vigor. Confesso que, ingènuament, havia entès que ja era una norma definitiva -en vaig parlar en un article del 30 de maig passat-, m’estranyava que no se n’hagués fet cap mena de difusió general de manera que, lògicament, encara ningú no en fes cas. Els carrers i les voreres de Terrassa segueixen sent una selva d’automòbils, bicicletes i sobretot de VPM (vehicles de mobilitat personal), el nom elegant amb què ara es designen els patinets elèctrics i espècimens semblants. Abans que no pintar els carrers de coloraines, hauria dit que era més urgent posar-hi ordre, però és clar que em falta perspectiva de govern i no tinc clares les que deuen ser les prioritats del terrassenc corrent.
Tanmateix, aquesta ordenança de mobilitat ja feia tard el mes de maig. En un article publicat a Diari de Terrassa fa més d’un any, el 21 de setembre, i que titulava "Fins que algú hi deixi la pell", advertia de la necessitat de posar ordre als carrers a la vista de l’increment d’accidents en què hi havia patinets elèctrics implicats. I em consta que la síndica de Greuges encara s’havia avançat més a demanar-ho. En aquell moment, l’Ajuntament va dir que "comptava tenir" una normativa per a finals d’any (és a dir, el desembre de 2019), i jo ja veia a venir que un "compta tenir" era un compromís tan feble que feia desconfiar que es complís. Efectivament, l’ordenança no es va aprovar, provisionalment, fins al maig de 2020. I som a mig novembre i encara no ha acabat els tràmits i, com deia abans, vés a saber quan entrarà en vigor.
Però, per si fos poca la desídia político-burocràtica, resulta que aquesta setmana el Consell de Ministres espanyol ha aprovat un avantprojecte de llei que reforma l’actual Llei de Trànsit, Circulació de Vehicles de Motor i Seguretat Vial, amb una sèrie de reglaments que la desenvolupen i que la majoria entraran en vigor a principis de l’any vinent. Tot i que a Catalunya tenim el Servei Català de Trànsit per gestionar aquestes competències, m’imagino que la normativa estatal deu ser la que s’imposa de manera general -no he trobat cap informació sobre aquesta qüestió, i les que he llegit donen per fet que val la llei estatal- i, per tant, cal suposar que són les que regiran quan entrin en vigor. I què vol dir això? Doncs que l’ordenança de mobilitat local tornarà a arribar a misses dites per tercera vegada.
Efectivament, i ja és gros, resulta que la burocràcia estatal s’haurà avançat a la del govern local, a la qual podríem dir, irònicament, la "burocràcia de proximitat" o de "quilòmetre zero". A més, imagino que caldrà revisar l’ordenança local per veure si s’adequa a la normativa estatal i per tant, previsiblement, caldrà tornar a iniciar els tràmits, amb les modificacions pertinents… En definitiva: és cert que per governar es necessita una estratègia de futur per a la ciutat. Però aquesta capacitat es demostra resolent problemes concrets com els de posar en marxa una ordenança de mobilitat. Dit d’una altra manera: aconseguir que el terrassenc normal "empatinat" no vagi per la vorera. I el temps que hagi passat entre l’aparició del problema i tenir-lo resolt ens donarà la mesura exacta de la capacitat de gestió d’aquest govern municipal.
