I no fos perquè l’Ajuntament té la seva seu central al Raval tinc els meus dubtes que l’actual alcalde posés els peus al centre de la ciutat si no fos amb motiu d’alguna fira de cooperatives o algun esdeveniment semblant. Ballart no se sent còmode amb el centre de Terrassa ni amb el que significa, és a dir, allò que ha imprès caràcter a aquesta ciutat, allò que ens ha definit i ens ha singularitzat del nostre entorn. És l’única explicació que trobo a la seva indiferència davant la progressiva degradació del centre de Terrassa i la inacabable successió de promeses incomplertes als seus comerciants i als seus habitants.
Algú sap, per exemple, no ja quan acabaran sinó quan començaran les obres del pàrquing del portal de Sant Roc? Algú té notícia d’algun pla, per petit que sigui, de revitalització i de suport del comerç del centre? Fa unes setmanes l’amic Josep Puy es lamentava en aquestes mateixes pàgines de la tristesa que fa passejar pel carrer de Sant Pere, en altre temps punt neuràlgic del comerç de la ciutat. Algú li ha contestat? No, que jo sàpiga.
Tot indica que al Mercat de la Independència tornaran a passar un hivern amb temperatures dignes d’un congelador industrial, algú sap si l’Ajuntament té previst fer-hi res? Mentrestant compradors i venedors seguirem aguantant el fred amb estoïcisme franciscà, això sí, ben resguardats per un vigilant a cada porta. Els hi deuen haver posat perquè no s’escapi el fred, com deia la meva àvia quan teníem la porta de la nevera massa temps oberta.
L’entorn de la Plaça Nova s’esllangueix irremissiblement i ja només hi falten aquelles volves d’herba seca que es veu rodolar en els poblats abandonats del Far West. De la Rambla només cal dir que és la perfecta metàfora d’aquest fracàs. Parlo sovint amb comerciants del centre i tots em traslladen la seva preocupació, la solitud amb què treballen per salvar els seus negocis. Algú els ha explicat si Terrassa tindrà finalment una Àrea de Promoció Econòmica Urbana -una vella reivindicació de TerrassaCentre, d’abans fins i tot que el Parlament ni tan sols pensés a tramitar la llei- i en què consistirà i quin paper hi hauran de jugar els comerciants?
L’Ajuntament té molts plans, però té una idea de ciutat? En té una visió? No em consta, però per aquest camí aconseguiran fer de tot Terrassa un barri, potser així, al final, l’alcalde se sentirà còmode passejant pels carrers del centre.
Una ciutat és com un ou ferrat, té el rovell i té la clara. Sense el rovell és difícil de dir-ne una ciutat, però sense la clara el rovell es deixataria irremissiblement. Es necessiten els dos elements perquè una ciutat tingui sentit i un governant ha de tenir el senderi de cuidar-los i de diferenciar-los. Si no es fa així, les ciutats acaben tenint l’aspecte d’aquelles capitals llatinoamericanes que hom pot travessar de punta a punta sense ser capaç de trobar-ne el centre ni amb un llum d’oli.
És això el que volem per a Terrassa, que s’acabi convertint en una ciutat anodina, indestingible de les del seu voltant o, al revés, distingible per com ha tornat a ser de grisa? El més divertit, si és que hi ha alguna cosa divertida en aquesta història, és que els qui ens estan portant aquesta degradació es diuen Tot per Terrassa, sort que ho donen tot, perquè si només donessin la meitat ja no sé on seríem!
