Fa 29 anys, tal dia com avui es duu a terme un jorn de conscienciació amb aquesta malaltia. Entre d’altres fites (com ara conferències, caminades, exposicions i rodes de premsa), s’il·luminen -de blau- monuments emblemàtics en senyal d’esperança amb les persones que la pateixen o són en risc de desenvolupar-la. En un any diferent i molt dur, cal seguir seriosament les prescripcions de l’OMS de cara a la prevenció i a la qualitat de vida que es pot tenir si seguim les seves orientacions. En cas contrari, les seqüeles poden derivar en aspectes com obesitat, mala visió, complicacions renals, problemes de peus, etcètera.
L’elecció té a veure amb el dia que va néixer el metge canadenc Frederick Grant Banting. Fou ell qui -juntament amb el col·lega del mateix país Charles Best- va descobrir l’hormona de la insulina, l’any 1921. La troballa va permetre que deixés d’ésser tema mortal.
A hores d’ara es calcula que hi ha una xifra aproximada de 350 milions de persones al món que pateixen aquesta malaltia. I que, cada any, n’arriben a morir gairebé quatre milions, en base a patologies relacionades amb ella. Es contrau quan el pàncrees no genera prou insulina o bé el propi organisme no la fa servir adientment. Llavors, el nivell de sucre en sang es dispara, podent fins i tot arribar a la hiperglucèmia.
En aquest punt em plau parlar d’una doctora en farmàcia, investigadora i bioquímica egarenca: Ester Caffarel-Salvador. Ha dissenyat una pastilla capaç d’administrar oralment la insulina, la qual cosa evita procediments d’injecció invasius. Els seus estudis estan publicats a la prestigiosa revista MIT Technology Review, de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts, a EUA.
En un any per oblidar em dol copsar l’ínfima capacitat de molts polítics que ens malgovernen. No tan sols en matèria de gestió política. Alhora en temes de prevenció, gestió i organització sanitàries o aplicació de recursos econòmics a I+D. L’adagi més escaient que procediria fóra “un altre gall ens cantaria”. No podem deixar marxar a l’estranger les figures/cracs en qualsevol àrea del saber humà. Mentre ací som a mans de gent que sovint no sap ni tan sols on té la mà dreta. Per desgràcia, però, es veu que “això serien figues d’un altre paner”.
