Desconec el meu encís pel conjunt de l´obra d´en Miquel Martí i Pol. Avui fa justament 17 anys que se´n va anar. Essent en un mes tradicionalment dedicat als nostres difunts, he volgut fixar un títol en línia amb el text d´uns versos seus: "Alliberat de tota turpitud / sense seguici d´ombra / no giraré mai més el cap / per mirar enrere".
De petit, vaig rebre una educació poruga envers l´etapa final de la vida. Amb força orgull, mantinc que me´n vaig desempallegar, sobretot, gràcies al poeta de Roda. En aquesta línia, intento tenir ben assumit que "un dia qualsevol foradaré la terra / i em faré un clot profund / perquè la mort m´arreplegui dempeus / reptador, temerari".
No voldria que se l´encasellés al grup d´autors gairebé "mortuoris". Admiro l´essència profunda de la seva producció. En aquests moments tan feixucs per culpa de la COVID19, rellegir-lo és un plaer: "Tot és incert i alhora necessari / i mai no se sap bé què hi ha rere les dunes / del gran esforç de créixer i comprendre / Transcorre el temps / ningú no el perd ni el guanya / Transcorre el temps i transcorrem nosaltres"… Ho interpreto com una proposta de saber ocupar bé el lleure. No hi ha dret a matar el temps bastament."Esmerça el temps de què disposes… No esperis, badoc o rondinaire, prodigis i senyals ni el gest sublim que tot ho justifica. Res no et serà donat des de l´enlloc que et tempta. Edifica´t, ja ho saps…perquè t´hi va la vida".
Em sedueix llegir…i, sobretot, escriure. M´identifico plenament amb aquests mots seus: "escric més per a mi que pels altres. Ho faig per retrobar-me. Potser algú que se sentí com jo em sento ara, si mai llegeix aquestes ratlles, entendrà el què vull dir i el bé que em fan".
Aquest grup de teories quadren amb l´entorn que encarem en les vessants sanitària, social i financera. Me´n faig creus de l´estol de nyaps, sentències i rodes de premsa inútils per part dels dirigents polítics. En el fons, pretenen entabanar-nos amb eslògans publicitaris insípids. Prou bé que ens aniria si realment projectessin la seva ambició en reptes a futur immediat. Mirant al passat corren el perill d´endormiscar-se i esdevenir estàtues de sal. Que s´ho facin mirar!
