No sé fins a quin punt és legítim aprofitar l’espai d’aquest article per confessar que no s’entén alguna cosa i no per ajudar a explicar-la. Però això és el que faré avui. Parlo dels canvis al govern municipal, en què res no sembla el que es diu, i el que es diu no sembla creïble. Si hi afegim que el titular de Diari de Terrassa deia que “Ballart canvia el govern”, però en el seu editorial diu que és resultat de “censurar-ne” un que hauria d’haver dit “Isaac Albert canvia el govern de Jordi Ballart”, és notori que els canvis que s’han produït al govern municipal no responen pas a la voluntat democràtica expressada fa un any i mig a les urnes sinó a moviments d’alguna altra naturalesa.
De fet, el primer que he de dir és que mai no he entès l’estructura dels darrers governs municipals, des que van abandonar els esquemes senzills dels àmbits de competències tradicionals i es va passar a aquesta mena d’organigrama on ningú no sap quin regidor és responsable d’exactament què. No m’estranyaria que fos resultat de fer cas a alguna consultora externa, d’aquestes que fan coach governamental aprofitant que els governs van despistats. Et mires l’organigrama, i ja veus que si mai tens un problema no sabràs on anar. Una mateixa persona pot estar a tres o quatre àrees de govern distintes: Comerç i LGTBI+, per exemple; o Estructura Territorial i Benestar Animal; o Qualitat Tecnològica, Qualitat Democràtica i Memòria Històrica, entre més. Per què Comerç no va amb Consum o per què Rieres va amb Relacions Internacionals i Protocol és un misteri de la (des)organització municipal, amb una estructura que sembla més pròpia d’un bingo que d’una ment ordenadora. Ningú no s’especialitza en res, i tothom fa de tot.
Però el cas és que ara l’alcalde Ballart sembla renunciar a cap àrea de govern particular i cedeix el lloc de comandament principal a Albert. Potser s’entén millor si diem que Ballart farà de rei i Albert, de primer ministre. L’argument de l’alcalde és que vol millorar l’efectivitat i l’eficiència del govern. Tot i essent cert que al govern li cal millorar molt, no és una bona raó si primer no es fa autocrítica i s’explica què i qui considera que n’era l’obstacle. Tampoc és clara la tria del moment en què s’ha fet el canvi. Si s’havia pogut fer mesos abans o mesos després, com diu Ballart, no pot ser que es limiti a justificar-lo dient que ara s’ha fet perquè “havíem de ser decidits”. No ho eren abans? Era necessari “precipitar-se” a mitja pandèmia, canviant l’interlocutor amb el sector productiu a mitja crisi i obligant a tornar a començar el diàleg? I, finalment, si segons l’alcalde la rellevància d’Albert segueix sent “la mateixa que fins ara” i no afecta el pes i la confiança en Marín, llavors per què tant de soroll?
Just el dia abans -i segur que era ben calculat-, qui es podria qualificar com a nou “alcalde efectiu” de Terrassa, Isaac Albert, escrivia un article en aquest diari en què ens il·lustrava de la diferència entre tàctica i estratègia. Explicava que el govern sí que en tenia una, d’estratègia, recollida en un “document estratègic” que, si bé no l’havien “publicitat” -tal com sona-, en canvi l’havien “emprat”. Deia Albert que allà hi havia la línia clara i definida sobre què ha de ser la ciutat del futur. Potser caldrà reclamar-lo a Transparència… que també depèn d’ell! L’article, però, acabava amb una frase enigmàtica que fins dijous no vaig entendre. Escrivia Albert: “No discutirem de lideratges. El lideratge és de la ciutat”. La frase sembla absurda si se sap què vol dir liderar. A no ser, és clar, que Albert anticipés que, com que l’endemà sabríem que el líder -no discutible- seria ell, ell ja representaria la ciutat.
