L’anglès és un bon proveïdor de mots per al nostre vocabulari. En tenim un munt, com el que avui he situat al títol. El trobo summament interessant. El seu equivalent correspon al "sentiment", la sensibilitat, el fet de sentir. En llatí, "sentire" volia dir sentir i olorar. En psicologia, tanmateix, reservem aquesta paraula al que en diríem l’experiència subjectiva conscient de l’emoció. Els sentiments també validen l’estat de la consciència on emocions, sentiments i desitjos hi tenen molt a dir.
La gent confon plaer amb felicitat. Sovint compra coses tot esperant que, mitjançant els diners, millorin l’estat anímic. En el camp dels cosmètics, fins i tot et trobes qui vol assolir l’eterna jovenesa. Obliden la dita de la mona: "Encara que es vesteixi de seda, mona es queda".
Dues persones amb "feeling" comparteixen vivències, gaudis, penes, entrebancs i qualsevol fet o tema que ajudi a cohesionar la seva amistat. Empàticament, l’un viu fent per tal que l’altre noti el caliu que li transmet. Resta sempre pendent de procurar-li allò que li agrada.
Contra aquesta teoria de tant en tant et trobes els qui volen fiar-ho tot a la raó. Es deixen dominar pel laïcisme social. Els costa molt expressar una rialla. S’obliden de la globalitat del nostre món. Creuen fermament que el control personal no es pot traspassar a les directrius del cor. Qui no ens diu que l’avís de la pandèmia de la Covid-19 ha esdevingut un toc d’alarma per sacsejar consciències adormides?
De fet, val a dir que una gran majoria dels habitants del "primer món" vivíem de conya. No ens falta de res…, tot i que n’hi ha que pensaven que s’ho mereixen tot. Que poden "passar" del veí…
A veure, doncs, si tots plegats arribem a copsar el nucli d’aquest terme anglès que plantejo avui. Tan sols cal posar-hi un bri de rauxa i un altre de sentiment emocionant. Un món millor és possible. Amb un granet de sorra de cadascú, tot pot anar a millor. Molt millor. "Whith or whithout feeling, I have a dream." No és altre que canviar les estructures d’un planeta que no hem de deixar morir… En aquest punt, els sentiments són cabdals. Saber compartir ja no se circumscriu a l’àmbit estrictament cristià. Per damunt de tot, ha de prevaldre la humanitat. Ho fem possible? Passem dels polítics.
