No puc recordar les vegades que he viatjat, sobretot per feina, als Estats Units. Ha estat per a mi un país inspirador que m’ha ajudat a entendre moltes coses del futur. També he conegut allà dimensions molt més grans que les a què jo estava acostumat. Hi ha ciutats que m’han fascinat com la San Francisco dels anys noranta. Ciutats que m’han sorprès positivament com Atlanta, com Chicago o com Portland Maine. Ciutats on hauria volgut quedar-me a viure, com Boston, com Seatle. O ciutats úniques com Nova York, on estava treballant quan va morir el meu pare. On m’ha semblat que tocava el cel des de les vistes de l’hotel Helmsley Park Lane sobre Central Park. El país dels grans museus, el Metropolitan o l’Art Institute de Chicago, són els meus favorits. El país d’espais naturals increïbles, dels grans parcs. He estat a moltes universitats que han obert camins nous a la ciència i a la tecnologia que ens ha canviat la vida. Els campus de les universitats de l’Ivy League són perímetres dissenyats per a l’excel·lència. He conegut gent de tot el món a Estats Units, gent que m’han fet créixer i m’han obert camins. Emprenedors de pedra picada. Els meus primers records són de gratitud. Hi he passat molts dies que recordaré sempre. Un país mític que va salvar Europa del nazisme i que va acollir gent de tot el món que anava a buscar la seva versió del somni americà.
Tot el que passa ara amb les eleccions i tot el que ha passat en la presidència de Trump ha estat trist. Els teòrics de la intel·ligència col·lectiva deuen estar ben capficats. Estats Units sempre ha estat un país d’excessos en positiu i en negatiu. Algunes rigideses mai les he comprès. Algunes exageracions tampoc. La bestiesa de les armes sense control tampoc. L’individualisme desaforat no m’ha semblat mai una bona solució. Al cap i la fi, Estats Units sempre ha estat el gran referent mundial bipolar, com si en el mateix lloc hi hagués d’haver el millor i el pitjor. Aquestes dimensions contradictòries han esclatat com mai en les darreres eleccions. La lluita és entre el populisme i la democràcia tal i com l’hem conegut. Estats Units ha estat el triomfador del segle XX i no vol cedir l’hegemonia en el segle XXI davant d’una Xina que ha trobat una barreja molt eficient entre capitalisme econòmic i una mena de comunisme polític. Malgrat tots els excessos evidents, he pensat moltes vegades d’anar a viure allà i créixer en un país que sembla dissenyat per fer créixer la gent. Ara és un país dividit, esquinçat, malcarat. El més sensat seria que el liderés algú amb ganes de recosir-lo.
Els darrers anys, però, tot el que està passant als Estats Units m’ha fet apreciar més Europa i la cerca d’un model social més equilibrat. L’Europa de la història que corre per les artèries de les seves ciutats mil·lenàries. La cultura d’arrels profundes. Una certa tolerància, una certa ironia, una certa mirada europea que no hauríem de perdre enfront dels nous sectarismes. La gastronomia que és d’una riquesa exponencial respecte d’Estats Units. La guerra comercial entre Xina i Estats Units m’ha convençut de l’enorme necessitat i oportunitat de recuperar una Europa amb una lògica i un camí propis. Europa té més sentit que mai, la Unió Europea ja no és per evitar dessagnar-nos en guerres entre europeus, és per tenir un lloc digne al món. Qualsevol que vulgui fer camí al marge d’Europa es depreciarà, el Regne Unit inclòs.
Tinc moltes ganes de tornar a Boston i a Cambridge i de tornar a veure els amics i de voltar una mica pel seu countryside, una veritable meravella en els seus colors de tardor. Tinc ganes de tornar a les llibreries de Harvard i del MIT, o la magnífica Strand de Nova York. Em ve molt de gust tornar a fer una carn com Déu mana al Gallagher, l’steakhouse dels demòcrates, però no em faria res anar a l’Smith & Wollensky, l’steakhouse dels republicans. Tinc ganes de tornar a Estats Units i de reconèixer el país mític que tant m’ha fascinat. Tot plegat és un malson. Vaig guanyar l’aposta als meus amics que el candidat demòcrata seria Biden, però no vaig apostar si guanyaria les eleccions. Trump i el que representa sempre m’han fet molta por.
