L’actual govern de Terrassa format per Tot per Terrassa i ERC va estrenar el mandat presentant La Revolució Verda. Una vistosa i costosa campanya publicitària anunciada a mitjans de tot el país i enviada a totes les llars terrassenques que pretenia ser una declaració d’intencions del què havia de ser la bandera de les noves polítiques municipals.
Però la campanya era una cortina de fum. El motiu real era justificar les restriccions sobrevingudes en la circulació rodada del centre de la ciutat produïdes pel decret de l’alcalde de tancar el Portal de Sant Roc degut a problemes d’estabilitat estructural de la coberta de l’aparcament soterrat. L’evidència és que dies després el govern presentava la pista de gel nadalenca, la més gran d’Espanya, deien, i que primer volien ubicar sobre la coberta del Portal! Al mateix temps, s’instaurava de nou a la nostra ciutat el sistema de recollida pneumàtica de residus que a finals de l’anterior mandat s’havia desestimat per insostenible. Per no parlar de la penúltima ocurrència de fer sobrevolar un helicòpter per sobre la ciutat passejant el Drac durant el divendres de Festa Major. Un any després hem conegut les intencions del govern en relació al forat deixat per l’aparcament del Portal de Sant Roc: estudien reconstruir l’aparcament i connectar-lo amb el de la Plaça Vella per un tunel de 150 metres per sota el carrer Major amb un cost aproximat d’entre 10 i 12 milions d’euros sense comptar els costos d’urbanització de tot l’àmbit dels carrers afectats: Rambla d’Ègara, Portal de Sant Roc, carrer Cisterna, Major, del Vall i Unió que podria incrementar uns quants milions més. En el mateix estudi s’indica que els accessos i sortides als dos aparcaments amb 600 places s’unificarien i es concentrarien en un únic punt situat a la Rambla d’Ègara a l’alçada de l’estació de ferrocarrils Terrassa-Rambla.
Així doncs, aquest tram de la Rambla d’Ègara quedaria per sempre més hipotecat pel pas diari de milers de vehicles privats, usuaris del macro aparcament, impossibilitant convertir aquesta important i històrica via de la ciutat en un veritable eix cívic que arrencaria des d’una Rambleta del Pare Alegre reurbanitzada, com així es va presentar a finals de l’anterior mandat. A més, aquesta proposta aniria en contra dels objectius del Pla de Qualitat de l’Aire i del Pla Mobilitat Urbana, menyspreant la creació de la Zona de Baixes Emissions, i ridiculitzant de nou la Revolució Verda.
Tampoc no es pot obviar que l’oferta d’aparcaments soterrats al centre és extensa i que precisament la societat municipal Egarvia disposa d’un aparcament relativament nou amb la capacitat no exhaurida a la Plaça del Progrés, a un minut a peu del Portal de Sant Roc i que podria encabir també usos de plataforma de micro-logística. A més, la Generalitat ha anunciat que properament posarà en marxa l’aparcament de l’estació de Nacions Unides de Can Roca, una reivindicació de l’alcalde Vega entomada pel conseller Calvet, amb una capacitat màxima per a 500 places i gestionat com a Park&Ride, es a dir, oferint als usuaris del Metro del Vallès (FGC) aparcar el cotxe a un preu molt baix (encara per determinar) per desplaçar-se, per exemple, al centre de la ciutat.
Cal recordar, també, que actualment totes les polítiques de mobilitat urbana aposten clarament per promocionar els modes de transport actiu, com anar a peu o en bicicleta, i prioritzar el transport públic en front de l’ús del vehicle privat, del qual se’n demana a la ciutadania un ús més racional. I per tant, no cal dir que seria més coherent que aquesta despesa de més de 10 milions fos una aposta de futur dirigida, per exemple, a millorar el servei de transport públic d’autobusos, doblant la flota per reduir freqüències de pas i ampliant el número de línies per donar cobertura a tots els barris de la ciutat, com en el seu dia va fer Sant Sebastià al País Basc i convertida avui en paradigma de la mobilitat sostenible.
Amb totes aquestes dades a la mà, ens preguntem si realment és necessària la construcció d’un nou aparcament de 300 places al centre de la ciutat. Si aquesta és una operació justificada amb dades objectives, o si els més de 10 milions d’euros necessaris per reconstruir l’edifici no estarien més ben empleats en altres usos, esportius, culturals, o en inversions que potenciïn la xarxa de transport públic o que projectin el futur del comerç de proximitat local, molt castigat pel canvi en els hàbits de consum, la compra online, i la crisi del Covid-19.
Al passat Ple d’octubre, des del grup municipal del PSC vàrem presentar dues propostes convidant al govern de Terrassa a estudiar amb indicadors reals la necessitat i/o alternatives a l’aparcament del Portal de Sant Roc i a obrir un debat sobre un nou model urbanístic de ciutat basat en la sostenibilitat. Ambdues propostes, lamentablement, van ser votades en contra pel govern bipartit.
Per tot això exposat, és més evident que mai que darrera l’expectant lema de La Revolució Verda no hi havia res, ni projecte, ni objectius, ni cap estratègia que albirés el canvi promès en les polítiques urbanes. Definitivament, podem afirmar que La Revolució Verda no madura.
