Tot sembla indicar que l´acabament de les obres del temple de la Sagrada Família podrà coincidir finalment amb el centenari de la mort del gran Antoni Gaudí. Exactament el 10 de juny de 2026. Malgrat el malson de la pandèmia, el projecte segueix els terminis establerts. L´ajust del pressupost es fa quadrar adientment amb injeccions econòmiques dels patrocinadors i el ritme de venda d´entrades. Ell fou el màxim representant del modernisme català i la seva obra més emblemàtica sospira per arribar a bon port d´una vegada per totes.
Em ve de gust parlar-ne avui perquè justament avui fa 10 anys que el Papa Benet XVI vingué a Barcelona, a consagrar el recinte. Val la pena recordar que la seva construcció s´endegà un llunyà 1882. A hores d´ara, podem dir que la grandària impressionant del seu interior ja llueix esplendorosament.
Gaudí sempre el va concebre com a temple expiatori. Així ho defensà mantenint que "és una obra on el poble s´hi emmiralla, essent a les mans de Déu i a la voluntat del poble". Goso dir que, a Barcelona mateix, tenen el mateix perfil simbòlic Santa Mª del Mar i el Tibidabo.
Un cop s´acabi, convé remarcar que brillaran 18 torres còniques i circulars. Quatre a cadascuna de les tres entrades (bo i recordant els dotze apòstols). Tal com si fossin cúpules, hi haurà 6 torres: una d´elles, al centre (de 170 m., dedicada a Jesús), quatre al voltant (en memòria dels apòstols) i un cimbori per a la Verge.
Com a curiositat de tota la simbologia, a la façana de la Passió s´hi troba un "quadrat màgic": una quadrícula de 4 x 4 nombres. Tots ells, sumats en un o altre sentit (vertical, diagonal i horitzontal) sumen els 33 anys de l´edat de Crist. No res a veure amb les males llengües que voldrien enllaçar-ho amb els 33 graus de la maçoneria i uns mal suposats lligams de l´arquitecte amb aquesta fosca institució.
Independentment d´una vessant religiosa o monumental, l´obra enalteix la via turística barcelonina mundialment. El seu rerefons amaga el nucli del sentiment religiós d´un petit país. D´ací a 6 anys el lluirem plenament amb l´altre "conjunt" dels turons montserratins, on s´hi combina la bellesa natural amb el sentiment íntim de la nostra fermesa. Tant de bo que el "timing" previst no pateixi cap trasbals.
