Isaac Albert és el polític terrassenc amb més capacitat per construir el que ara s’anomena relat; gran creativitat i acreditadíssima solvència. En realitat només es tracta de vestir una justificació amb un discurs que faci patxoca. Ell ho ha fet sempre com ningú a la història de la democràcia a Terrassa; només comparable a l’exsocialista Jordi Labòria. No reproduirem aquí els arguments que el líder d’Esquerra Republicana ha utilitzat per explicar els canvis que s’han produït a l’equip de govern i que l’han convertit, a ell, en l’home fort de l’Ajuntament. En realitat hauríem de dir en l’home més fort encara.
El relat està molt bé, ben construït, com sempre, però difícilment creïble en essència. No estem davant d’un canvi qualsevol; no és superficial, ni innocu, ni gratuït, ni s’ha fet per provar. Es tracta dels departaments de més pes a l’equip de Govern, que abans tenia Tot per Terrassa en la persona de Núria Marín i que ara té Esquerra Republicana en la persona d’Isaac Albert. Diu Albert que aquest canvi no és ni un premi ni un càstig per a Núria Marín; és evident que té un 50 per cent de raó. Un ajust d’aquesta magnitud a un any i mig de les eleccions, quan, a més, es diu que es volia fer molt abans, però que la pandèmia ho ha impedit, vol dir que hi ha problemes greus.
D’altra banda, Jordi Ballart sempre ha necessitat algú amb un perfil similar al seu costat. A la seva anterior etapa com a alcalde, quan era socialista, va haver de claudicar i fer tinent d’alcalde l’Alfredo Vega quan no havia confiat en ell en cap moment i l’havia relegat a llocs sorprenentment endarrerits de la llista electoral. Ara, en un moment d’important dificultat a l’Ajuntament, aparta el seu propi partit de la més alta gestió municipal per donar-la al seu soci.
El fet és que no hem de perdre de vista que el concepte soci no sempre porta aparellada la condició d’amic; ERC no perd mai l’oportunitat de marcar perfil propi, preocupat com està que no li torni a passar com a l’anterior vegada que va estar a l’equip de govern, amb el PSC i Iniciativa, que no va rendibilitzar la seva tasca i a les següents eleccions no va aconseguir cap seient a la sala de plens.
Per tant, una lectura que segurament no està gaire lluny de la realitat és que l’equip de govern grinyola i Esquerra ha donat un cop de puny a sobre de la taula. Un afegit a la lectura, segurament pervers, podria ser que, a Jordi Ballart, ja li està bé que li facin la feina per a ell continuar amb la seva campanya electoral sostinguda.
El titular de portada d’avui és simple i poc interpretatiu: “Ballart canvia el govern”; el que en realitat ens demanava el cos era titular amb un també simple, però més precís, “Isaac Albert canvia el govern de Jordi Ballart”. Hem de revisar els nostres estàndards d’autocensura.
