Quan parlem d’abordar les conseqüències que té (i tindrà) la crisi social i econòmica provocada per l’actual pandèmia del coronavirus sovint es planteja una resposta tàctica quan, en realitat, tothom ho sap, el que necessitem és estratègia.
La tàctica és el mètode per obtenir un objectiu, directe i sovint ràpida i definida. L’estratègia, sempre més complexa, mira tots els objectius que cal cobrir i traça una línia per cobrir-los tots. És evident que davant la pandèmia actual sovint es necessita de respostes ràpides, però si paral·lelament no dibuixes una direcció cap on has d’anar pots acabar perdut.
Personalment crec que molts cops s’interpreta equivocadament el desconcert, fins i tot el cabreig de la gent, com la voluntat de la ciutadania a que els hi solucionin els problemes ja! Sovint, potser m’equivoco, el que els hi agradaria saber es cap on ens dirigim i com acabarem solucionant els problemes que està provocant l’actual crisi. I això requereix d’estratègia.
A l’Ajuntament, per exemple, vam aprovar un pla de xoc amb un compendi de mesures a executar per donar resposta a les conseqüències immediates de la crisi. Amb més recursos o menys, l’hem anat aplicant i n’hem anat informant periodicament. Necessitats immediates, accions immediates.
D’altra banda, el mes de juny des de l’Àrea de Promoció econòmica i projecció de la ciutat feiem un Document Estratègic per a l’activació econòmica i la generació d’ocupació. El vam compartir amb els sindicats, amb els agents econòmics, amb els partits de l’oposició… Vam recollir aportacions i l’hem definit com la nostra línia de treball. El document, ara fa poc l’hem tornat a actualitzar, no incorpora quantitats econòmiques i manté com a marca d’aigua a cada pàgina, unes enormes lletres on hi posa Provisional. Per què? Doncs perquè la situació és de provisionalitat, sabem que som la segona ciutat de Catalunya amb nombre d’ERTOs acumulats però desconeixem la situació real en que quedarà la ciutat quan acabin, desconeixem com afectarà en l’activitat econòmica i la feina de la gent l’evolució de la pandèmia, etc. Vaja, que sabem que ens tocarà ajustar el seu contingut. Això sí, marca estratègia. Una línia clara i definida sobre què creiem que ha de fer la ciutat per cuidar el seu teixit econòmic, reactivar-lo i crear ocupació de qualitat.
No hem publicitat el document? No. L’hem emprat? Per suposat. Per fer l’esmentat pla de xoc, per estudiar i aprovar noves bonificacions fiscals que promocionin l’activitat econòmica i l’ocupació, per organitzar el desenvolupament industrial de la nostra ciutat (un fet clau en l’actual context), per actuar sobre el comerç… Ara, el punt més important, per definir el marc sobre el qual construir una Estratègia de ciutat compartida amb els agents econòmics i socials perquè la nostra ciutat assumeixi el lideratge territorial en el desenvolupament de polítiques actives d’ocupació. En paraules més senzilles, organitzar-nos tots perquè tothom que es quedi sense feina, vulgui millorar la que té o vulgui millorar el seu negoci tingui al davant eines de formació, de dinamització, de fiscalitat, d’ocupació i de digitalització per augmentar al màxim les seves possibilitats d’èxit.
Aquest objectiu no l’assolirà l’Ajuntament en solitari. No ho pretenem. Ho volem fer entre tots, en el marc de la col·laboració que ja ha tingut aquesta ciutat amb el Pacte per l’ocupació i portant-lo un pas més enllà, actualitzant-lo i ampliant-lo com a organ estable i de treball on es defineixi i s’executi aquesta estratègia.
De moment tenim les bases. A inicis d’any es va aprovar el Decret de desplegament de la llei 13/2015 per l’ordenació del sistema d’ocupació de Catalunya (d’on venen, per entendre’ns, la majoria dels recursos per polítiques actives d’ocupació al municipi). Un Decret que obria la possibilitat de donar aquesta passa endavant en el Pacte per l’ocupació i emfortir les polítiques locals per donar oportunitats de futur a la nostra ciutadania.
Sobre aquesta opció vam fer venir al Conseller de treball, Chakir El Homrani, perquè es reunís amb els agents socials i econòmics per parlar com desenvolupar la futura concertació territorial i millorar la nostra resposta a la crisi. Sobre aquesta base, hem participat activament en el procés de debats obert per la Generalitat sobre com han de ser les polítiques públiques d’ocupació els darrers 10 anys. I hem participat i hem reivindicat el paper actiu i de lideratge que vol tenir Terrassa en aquestes polítiques. I abans de començar el procés, vam reunir-nos amb els agents de la ciutat per explicar-ho i ara, que tot just ha conclòs, els hi explicarem com ha anat.
Per cert, no som els únics que hem fet feina. Altres també han pensat en l’estratègia de ciutat. Ara tenim les bases per definir una estratègia compartida que ens alinei a tots per plantar cara a un present i un futur que es presenten complicats. Estem obligats a crear oportunitats. I això només passa perquè davant qualsevol problema tota tàctica respongui a una estratègia.
No discutirem els lideratges. El lideratge és de la ciutat.
