Sembla que les dades de la pandèmia observen una certa desacceleració generant un escenari que pot indicar que es comencen a notar les mesures restrictives que es van implantar ja fa més de quinze dies: tancament de bars, restaurants, locals d’oci nocturn i centres d’estètica. Les que es van prendre la setmana passada trigaran una mica més a deixar sentir els seus efectes: el tancament perimetrals dels municipis el cap de setmana, les grans superfícies, la suspensió de les competicions esportives no professionals i l’activitat als gimnasos i centres d’esport.
I tothom diu que encara és necessari un esforç més, tot i que no s’acaba d’explicar com. Les xifres són encara molt preocupants. Hi ha comunitats autònomes que han demanat el confinament domiciliari, ara anatema, també per al Govern que presideix Pedro Sánchez. Ahir el ministre Salvador Illa i la vicepresidenta Çarmen Calvo van demanar a les comunitats que forcin fins a l’últim recurs abans d’arribar al confinament. En realitat, el decret d’alarma aprovat la setmana passada no contempla la possibilitat del confinament, per la qual cosa una decisió tan extrema provocaria buscar novament el paraigua del Congrés dels Diputats.
Existeix disparitat de criteris en aquest sentit, independentment d’ideologies. Al País Valencià, que han tingut molt controlada la pandèmia fins ara, són partidaris d’endurir les mesures de prevenció contra la pandèmia fins a l’extrem. Hi ha corrents d’opinió que pensen que és millor un confinament de quinze dies ara per frenar realment el ritme de contagis i salvar així la companya de Nadal. Contra el debat, la intransigència dels extrems, especialment l’extrema dreta i els negacionistes (estranyíssima barreja), protagonista de molts dels incidents al carrer que s’estan produint als darrers dies i que es tem que es puguin enquistar com a reacció de descontentament social, que pugui superar els límits ideològics i generalitzar-se.
No és una tasca fàcil la dels que han de prendre decisions, i una vegada més hem de convenir que la responsabilitat individual és la millor defensa. Però aquesta capacitat de decisió no està a les residències de la gent gran. L’alarma ha saltat novament i s’exigeix un nivell de control i de prevenció extrema. El cas conegut la setmana passada a Terrassa a la residència Sant Josep Oriol és una mostra de la gravetat que es pot generar a una residència. Des de mitjans d’octubre ha mort nou persones i el volum de contagis és esparverant.
