Tal dia com avui, fa 96 anys, moria el gran músic francès Gabriel Fauré. En el seu propi funeral –a l´església de La Madeleine de París– sonà el seu famós Rèquiem, compost en la tonalitat de re menor. El trobo fastuosament impressionant. Sempre que puc, faig per escoltar-lo de bell nou. La profunda religiositat que traspua m´abdueix a límits immensos, descobrint nous detalls cada vegada.
Damunt del coixí d´un orgue les pregàries habituals de la missa juntament amb el "Pie Iesu" i l´"In paradisum" m´aporten un embolcall de serenor i meditació sense parangó.
La casualitat històrica fa que d´ací a 16 dies recordi, amb molta pena, el 20è. aniversari de la tràgica mort de n´Ernest Lluch. N´obvio els detalls i "enllaço" ambdós personatges: en Lluc era un enamorat de la seva música. Tant que al funeral que se li oficià a la catedral de Donosti, poques setmanes després del seu adéu l´Orfeó donostiarra va interpretar justament el mateix Rèquiem.
Mentre escric la columna i reto un reconeixement emocionat envers ells dos , em decanto interessadament envers un tema plenament egarenc: l´eterna assignatura pendent de l´orgue de la catedral-basílica del Sant Esperit. No és la primera vegada que m´hi refereixo. Amb la desídia que semblen dur el tema el rector del temple, la seva junta econòmica i el propi bisbat tampoc no en serà la darrera.
El compromís de reposició arrencà al concert de Nadal de 2010, al mateix recinte, per part del bisbe Josep-Àngel Saiz-Meneses. D´aleshores ençà tot han estat demores, desinterès, excuses, promeses incomplertes i manca d´autèntica rauxa per resoldre-ho. Contra el criteri d´una comissió d´experts que assessorava al bisbat (Joan Casals, Jordi Figueras i Ramon Oranias), fa pocs mesos s´optà per adjudicar-ne la construcció a l´orguener Fernando Acítores (de Torquemada). És que, a casa nostra, no tenim professionals més contrastats, com en Gerhard Grenzing (d´El Papiol) i taller dels Blancafort (a Collbató)? Què ho fa que no s´obri ja un compte bancari d´"Amics de l´orgue"? La dinàmica avançaria tota sola i bon "salt" faria la litúrgia. Com s´ha fet arreu del principat. Ací, pel que es veu, som peculiarment diferents. Llàstima!
