Quan arriba un ésser nou a la família, es un regal meravellós que omple de joia i alegria, no només als seus familiars i amics, també a la societat.
Quin goig tenir salut per veure com creixen els nets i compartir la vida amb aquest infant que se l’il·lumina la cara només dient-li bon dia, quin goig quan de ben petits els hi ensenyes a respectar i a estimar les persones, a cuidar i respectar la natura, a cuidar-se la salut que es el bé més preuat que tenim.
Quina satisfacció poder-li explicar que ha nascut a Terrassa, que està envoltada d’un preciós parc natural, que hi viuen persones d’arreu del mon, que és una ciutat de la unió Europea, que fa uns anys no teníem ni els parcs, ni les escoles, ni els CAPS, ni els hospitals que tenim actualment.
Quina tristesa quan veig que en aquest moment se’ls esta privant d’un dels drets que te tot infant i que segons consta a la Declaració Universal dels Drets dels Infants: té dret a gaudir del més alt nivell de salut, relacionats amb l’atenció primària i a beneficiar-se de la Seguretat social. Dret que a la nostra cuitat s’està vulnerant i no es compleix ni amb els lactants, des de fa anys. (No des de el COVID).
Quina tristesa fa veure que els nostres governs, siguin de l’Estat, autonòmic o municipal, només es preocupen per barallar-se, insultar-se, comprar armament, malbaratar els diners de totes les persones, en lloc d’administrar-lo i gestionar-lo correctament, segons les prioritats de la població, començant per la sanitat, l’ensenyament, dependència etc. etc.
Quina tristesa fa veure com la Fundació Mútua de Terrassa i Consorci Sanitari de Terrassa (que el passat mes de febrer varen celebrar el 30è Aniversari), proveïdors de l’I.C.S. per donar servei als Hospitals i als CAPS de Terrassa, més els CAPS de Viladecavalls, Ullastrell, Rubí, Sant Cugat, la Floresta, les Planes. Els seus directius només pensen en els seus beneficis, enlloc d’invertir en personal, en dotar de més material, en obrir les plantes tancades des de fa anys, etcètera
En definitiva a donar l’atenció en la salut a la qual té dret tota persona. Quina tristesa fa pensar que potser algun dia, s’haurà d’explicar a alguns infants, que la patologia que pateixen es deguda a no haver-la diagnosticat a temps, perquè les persones que treballen a la sanitat pública i gestionen els recursos de tots ,des de fa molts anys no han pogut fer bé la seva feina.
