El proppassat cap de setmana, ens “obligaven” a tornar a canviar a l’horari d’hivern. Un rum-rum que es remunta a la dècada dels 70, arran de la primera crisi del petroli. Exactament l’any 1980, la CEE publicà la primera directiva sobre el tema. Teòricament diuen que es cerca aprofitar millor la llum natural i estalviar, suposadament, uns 300 milions d’euros. De tot plegat, me’n declaro totalment escèptic, tot esperant que ens deixin de prendre el pèl.
Feta aquesta precisió, vull bastir una columna recuperant adagis referits al penúltim mes d’un any “dramàtic”. Ho he encetat amb el propi títol. Tenim el fred a tocar i no s’hi val a badar.
“Darrera del novembre nuvolós, ve el gener polsós.” “A primers de novembre, el teu foc ja el pots encendre / De novembre enllà, agafa la manta i no la deixis de la mà / Qui pel novembre no té llenya seca, ja cal que es prepari l’esquena / Novembre acabat, hivern començat / Pel novembre, bones torrades, castanyes i bunyolades / Glaçades del novembre, de fred ningú no es pot tendre.”
Un aspecte d’aquest mes que em neguiteja ve donat per la visió angoixada de tanta gent que s’entristeix en acoblar-lo als difunts: encara que “novembre i els difunts, marxen tots junts”, trobo perfecte no oblidar mai les persones que ens han deixat: una tradició fantàstica ja que ningú no mor mentre algú el recorda. Amarats, o no, de perfil creient, cal infondre un alè positiu. També ací tenim algun refrany que ens esperona: com el que diu allò de “els arbres de pinyol pel novembre s’enterren i pel maig surten al sol”.
D’acord amb aquesta visió, el proper dia 11 farà disset anys que ens deia adéu Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda. El seu impressionant i profund “Llibre d’absències” és un volum/recull de textos entorn la mort, la vida i el procés de dol. El va escriure en morir la seva esposa Dolors. És ple de reflexió i esperança. Parla de la mort perquè era “allò que tenia més viu i pròxim. Per no caure en subtils pedanteries que no porten a cap banda”. Finalment, mirant d’harmonitzar i contrastar el que deia a l’inici, la mort ha d’esdevenir foc que no pas fred i/o glacera.
