Dimecres passat la Guàrdia Civil va practicar un seguit de detencions de personatges destacats del sector independentista. L’operació portava el nom de Volkhov, el nom de la batalla de la Segona Guerra Mundial que van lliurar les tropes hitlerianes i la División Azul al setge de Leningrad. L’elecció dels noms no és mai neutra, però aquesta dóna moltes pistes de la filiació del tinent coronel Baena, autor de l’informe que ha servit al jutge per aprovar l’operació. Sembla ser, segons aquest informe, que alguns independentistes haurien contactat amb Rússia per demanar ajut en cas que es declarés la independència de Catalunya i que Rússia -així, en genèric- hauria dit que estava disposada a enviar deu mil soldats per ajudar els catalans en la seva lluita contra Espanya. No detalla aquest informe com pensaven fer arribar aquests reforços fins a Catalunya, si els teletransportarien com la Mare de Déu del Pilar, que va volar de Palestina a Saragossa per aparèixer dalt d’un pilar a l’apòstol Jaume, o s’aniria fent una infiltració gradual com la que explica Pere Calders al seu conte "La invasió subtil".
Jo em decanto més cap a la segona hipòtesi perquè explicaria molts fenòmens que han estat detectats a les terres catalanes en els darrers temps. Ara s’entén, per exemple, la gernació de russos que envaeixen de tant en tant l’outlet de la Roca Village, no són turistes desvagats a la persecució de grans marques a preus raonables, en absolut. Són soldats infiltrats, amb les seves famílies per passar desapercebuts, que van allí a rebre instruccions de les dependentes, que totes parlen rus i formen part del servei d’espionatge. Així s’entén també les colònies de russos que hi ha a la costa catalana, que són en realitat campaments encoberts preparats per actuar tan bon punt com rebin el senyal. Sembla mentida que un pla tan ben elaborat no tingués l’èxit que es mereixia. I tot perquè Puigdemont va tenir la pensada d’anar a Brussel·les en lloc de quedar-se a la plaça de Sant Jaume. I és que el nostre país, com hauran descobert els russos, és poc donat a l’èpica i pateix, en canvi, un excés de lírica.
Fins aquí la broma. Ara cal preguntar-se en quin país vivim. Quina mena de jutge és capaç de muntar una operació com la de dimecres prenent com a fonament l’informe d’un personatge del qual una sentència de l’Audiència Nacional afirma que les seves informacions tenen una feble connexió amb la realitat? I no una sentència qualsevol sinó la de l’absolució del major Trapero, coneguda una setmana abans que es desencadenés l’operació. D’altra banda, tot això que s’ha vingut a anomenar "el procés" ha acabat sent tan rocambolesc que acaba donant un punt de versemblança a històries tan estrambòtiques com aquesta. En un país que tenim un president substitut d’un president vicari d’un president exiliat el terreny està adobat perquè passin les coses més inversemblants, com que un ximplet se’n vagi a Rússia a parlar amb vés a saber qui de vés a saber què i que presumeixi en una conversa telefònica d’haver-ho explicat al president d’aquest dissortat país. Un país en què un tinent coronel de la Guàrdia Civil té coneixement d’aquesta conversa i el jutge triga dos anys a actuar. Un país en què el president vicari el dia que el fan plegar diu que la independència no s’ha assolit per culpa dels funcionaris, que no estaven prou entregats a la causa. Un país en què la consellera de Sanitat, que és més justa que un pany de cop, li diu a la consellera de Presidència, que és més exigua que una escala per collir patates, que ja n’hi ha prou de llançar especulacions, que la gent ja està prou confosa. Un país en què el conseller de Treball considera que el teletreball és obligatori i el conseller d’Indústria el desmenteix tot seguit. Un país en què fa més d’un any un centenar d’il·luminats tallen cada dia la Meridiana sense que passi res… En un país així, deu mil soldats russos semblarien figurants de l’òpera "Aida" amb decorats de Mestres Cabanes!
