M’atreveixo a preguntar a l’amable lector, amb la confiança que em sabrà perdonar: És vostè feliç? Penso que la possible resposta pot ser categòrica: un sí o un no. També pot ser: depèn, a estones o bé dies sí i dies no. Si fa o no fa, com va sentenciar, Jacinto Benavente: «La felicitat no existeix a la vida. Només moments feliços».
Si em dirigeixo al 67% de la població que pateix símptomes d’angoixa o depressius per la maleïda Covid-19 fàcilment la resposta seria similar a la dita de Miguel de Cervantes: «En los ánimos encogidos nunca tuvo lugar la buena dicha».
Fa aproximadament 2.400 anys, Aristòtil va dir que l’home té dret a ser feliç. I fa 244 anys, la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica va reivindicar com a drets inalienables dels humans: «La vida, la llibertat i la cerca de la felicitat». Amb aquestes premisses, homes i dones, també els pobles, han maldat per trobar la preuada felicitat. Tanmateix, com ho saben si són feliços?
La gent gran vol xifres, tal com deia Antoine de Saint-Exupéry al El Petit Príncep. Continua dient: «He vist una casa de maons de color rosa, amb geranis a la finestra i coloms al terrat…». Cal que els digueu: «He vist una casa que val tant!». Llavors diuen: «Que n’és, de bonica!».
Posar xifres a un concepte eteri com la felicitat és el que fa cada any les Nacions Unides a través del World Happiness Report, elaborat per l’Agencia Gallup. No sé si la felicitat queda ben definida, però els números manen. En l’informe 2020 referit al 2019, Espanya ha baixat del lloc 21 al 30 entre 156 enquestats. No és bona la tendència.
Sobre els sis factors que s’avaluen, Espanya ha obtingut la següent puntuació:
1. Esperança de vida: posició 3. Molt bé.
2. Suport mutu entre familiars i amics: posició 26. Bastant bé.
3. Renda per càpita: Posició 30. Bé.
4. Generositat -donacions de diners i voluntariat-: Posició 50. Regular alt.
5. Percepció de corrupció: Posició 78. Malament.
6. Llibertat d’elecció individual: Posició 95. Molt malament. Aquest darrer factor ha de preocupar moltíssim tots els professionals que de manera més directe s’ocupen del benestar i desenvolupament econòmic, social, emocional, mental i espiritual, de les persones que tracten. En definitiva, els professionals que procuren felicitat.
Sense saber el perquè, no són lliures d’escollir llur destí i com poder assolir-lo, que és la premissa bàsica per a la pròpia felicitat. Una tasca difícil, però irrenunciable. Per aquesta raó em permeto recomanar el llibre Historia económica de la felicidad (Editorial Crítica, Barcelona 2020) d’Emanuele Felice, professor d’Economia i Política Econòmica a l’Universitat "G. D’Annunzio" Chieti-Pescara). Des de l’home caçador-recol·lector fins als nostres dies va desgranant, en aquesta enciclopèdia de la felicitat, a través de 352 pàgines i amb 54 de notes, com la humanitat, darrere l’anhel de felicitat, s’ha desfet de servituds i com al mateix temps, n’ha assumit d’altres. Un veritable compendi d’història de la humanitat amb els seus afanys i anhels. La perspectiva que dona el llibre esdevé una eina imprescindible per tot aquell que de veritat vol posar el seu granet de sorra per procurar un món on els humans puguem cercar i trobar la pròpia felicitat.
Us convido a realitzar un examen de la pròpia felicitat en base als sis factors de l’informe. Fora una bona manera de posicionar el nivell personal de felicitat. Tal com va dir Abraham Lincoln: «Gairebé totes les persones són tan felices com el ferm propòsit que tinguin de ser-ho».
