La ciutat es fa més prima. A menys consistència, més esdevé una ciutat satèl·lit. Més metropolitana de concepte sense ni ser de l’Àrea Metropolitana reconeguda oficialment. A menys institucions, a menys empreses grans, a menys societat civil, més dificultat per mantenir una ciutat vertebrada i amb projecció. La gràcia és que les ciutats siguin peces amb perfil propi en el puzle del país, no que totes les peces i les ciutats s’assemblin. Moltes de les coses que feien de Terrassa una ciutat diferent, potència industrial, societat civil i econòmica ben travada i amb capacitat d’impulsar projectes grans, desapareixen o es fan molt primes. Si algú pensa que una ciutat on només l’Ajuntament tingui fortalesa i iniciativa i ho condicioni tot, mitjans de comunicació inclosos, serà més potent, va molt equivocat. Només li faltaria mirar moltes ciutats mitjanes de Catalunya. No només no tenim estratègia de ciutat, patim d’una gran miopia.
La saturació dels boscos
Portem molts anys anant a caminar per Sant Llorenç i la Serra de l’Obac i l’espectacle de diumenge passat no l’havíem vist mai. Celebro que s’anunciï que el proper diumenge, un cop plens els espais d’aparcament raonable, s’impedeixi la massificació automobilística de la carretera de la Mata. Crec que també cal posar seny que les bicicletes circulin per tot arreu sense cap respecte per l’impacte que produeixen les seves roderes. Que trobem bicicletes de muntanya per camins com el que va de la bassa de la Mata a la cova del Muronell no és sensat. Ens hem carregat la costa i ens carregarem la muntanya. Cal posar-hi aturador. Als parcs naturals d’Estats Units hi ha peatges per accedir-hi en automòbil, potser haurem de començar a pensar en solucions més compromeses per mantenir el millor que tenim. L’alcalde de Talamanca és el diputat d’espais naturals de la Diputació de Barcelona, el seu lideratge a prendre mesures seria molt ben rebut. Ell coneix molt bé el parc natural i sap que alguna cosa seriosa cal fer, i que cal fer-la aviat.
Projectes europeus
Porto molts dies treballant en diferents grans propostes de projectes per als fons de recuperació econòmica Next Generation. Són fons centrats bàsicament en temes digitals i de transició ecològica, no conec cap projecte de Terrassa o de l’entorn. Pel que tinc entès es busquen projectes grans, poc tàctics, que generin grans transformacions estratègiques i que involucrin empreses. Que jo desconegui si hi ha projectes no vol dir que no hi siguin, per descomptat. Seria una llàstima que no tinguéssim a Terrassa cap gran projecte lligat a aquests dos àmbits. No en seria un bon símptoma. No penso en edificis, centres cívics o poliesportius, crec que aquests fons no van per aquí, penso en grans projectes per recuperar competitivitat i crear llocs de treball que escapin a la precarietat. Aquests fons europeus, si arriben (no es pot dir blat…), seran una oportunitat única. L’ajuda d’Europa és prou important com perquè a més d’aprofitar-la bé siguem una mica agraïts amb la solidaritat d’Europa i els països que fan l’esforç de posar aquests diners. Actualment, alguns fons europeus dels ordinaris s’aprofiten poc, en algun cas un terç dels que són concedits es concreten, la resta es tornen a Europa. Això no pot passar en aquesta ocasió. Ens hi juguem molt més que sortir de la crisi. Ens hi juguem la competitivitat de les properes dècades.
Llista de represaliats pel franquisme
He seguit amb interès l’aparició de la llista de 3.600 persones amb algun tipus de represàlia identificada durant el franquisme. A la llista hi ha de tot, des de detinguts després d’una manifestació fins a afusellats al Camp de la Bóta. Fer aquesta llista té mèrit. Felicito la gent del CEHT que l’ha feta i el DdT per haver-la publicat. Com sempre que es fan llistes hi ha noms que grinyolen. És normal. A nosaltres, també ens va passar quan vàrem treure les llistes dels morts a la rereguarda durant la Guerra Civil i quan vàrem fer les llistes dels primers afusellats a la postguerra. Deu tenir una explicació, però el nom que més em grinyola és el de Ramon Matalonga Cortés, donat que fou l’impulsor de la CNS, el sindicat vertical després de la guerra, i va ser un puntal del nou règim a Terrassa. En qualsevol cas, la llista és una feina necessària i extraordinària. Seria igualment interessant fer una llista de represaliats similar durant el temps de rereguarda. No només les persones assassinades, que les tenim identificades, tots els empresonats i deportats en temps de guerra a la rereguarda. No seria un exercici per contrastar, no són fenòmens contrastables des de cap punt de vista seriós, sinó per conèixer més el nostre passat i aprendre d’ell.
Pere Soler
Gran alegria per la sentència absolutòria a Pere Soler, el major Trapero i els altres encausats. Amb Pere Soler ens coneixem de tota la vida, feia patir veure’l acusat en un context on la justícia apareix molt menys consistent del que caldria. En general, necessitem més cordura i moderació i menys tacticisme estèril. M’agradaria veure molt aviat Josep Rull passejant amb la seva família per Terrassa. Hem de tancar ferides. Prendre decisions que ajudin a asserenar-nos.
