Cada dia es fa més familiar la paraula “confinament”, que ja pensàvem que no tornaríem a sentir, almenys amb la convicció amb què se n’està parlant a les darreres jornades. De mínimes restriccions de mobilitat hem passat al tancament de bars, restaurants, centres d’estètica, limitacions als aforaments de comerços i la suspensió de competicions esportives no professionals; aquesta setmana hem passat a parlar amb certa naturalitat de toc de queda i ahir Astúries, Euskadi, La Rioja i Extremadura demanaven l’estat d’alarma mentre el Govern de la Generalitat ho valorava activament. Les autonomies més distants amb el decret de l’estat d’alarma ja el demanen obertament tot i que també sol·liciten un comandament compartit.
Ahir dèiem que era incomprensible que no es tingués clar després de quasi set mesos de pandèmia declarada què es pot i què no es pot fer amb l’estat d’alarma i sense l’estat d’alarma. La preocupació amb què es parla cada dia sobre l’augment de la velocitat de les xifres de contagi fa pensar que s’han de prendre mesures amb una certa urgència i fins i tot que algunes es prenen de forma precipitada i altres, massa a poc a poc. Tot i que es diu que és d’hora per valorar la incidència en les xifres del tancament de bars i restaurants, és evident que no és suficient i que no serà pels quinze dies si no es prenen altres mesures complementàries.
Dèiem aquesta mateixa setmana que els experts vaticinaven un augment molt important en les setmanes vinents a causa de la mateixa inèrcia de la pandèmia i que ara s’estan registrant els contagis de les línies iniciades i esteses durant setmanes anteriors. Aquestes línies de contagi seguiran el seu curs i trigarem a notar els efectes de les noves mesures.
És per això que, si realment es pensa que el toc de queda és una mesura necessària, es prengui com més aviat millor. I, si això significa relaxar les restriccions a bars, restaurants i altres negocis, millor encara, però no ens podem passar la vida valorant si un toc de queda és lesiu per a no sabem quins interessos polítics o si un jutge pot resoldre en contra de qualsevol decisió del govern de l’estat o d’un govern autonòmic. Si estem tan malament com sembla, és responsabilitat de les autoritats posar-s’hi d’acord i actuar de forma immediata.
