EL principat, el bilingüisme coexisteix,sense estridències. Massa sovint, però, topem amb algun polític carallot que pretén embolicar la troca amb aquesta eina. En canvi, es fan l´orni quan una allau de mots provinents de l´anglès ens embafen la publicitat i la vida. A tall d’exemple, la del títol equivaldria a un “som-hi”. Un eslògan més que vàlid dins d´un entorn tan incert com el que ens toca viure. És per això que avui em proposo parlar de teories provinents del californià Paul J. Meyer: un dels pioners en la indústria de l´anomenat “coaching”. Amb 25 anys, era el comercial d´assegurances de vida més ben pagat a USA. Cinc anys més tard, el van contractar com a executiu d´una editorial cristiana, a Texas. Llavors, fundà “Success Motivation Institute”: un grup internacional d’empreses comercialitzades en més de 60 països i 23 idiomes, amb vendes superiors als 3 mil milions de dòlars.
Reconegut mundialment en el camp de la gestió del temps i la fixació de reptes pel creixement i millora personals manté que tothom té aptituds per assolir l´èxit. La seva teoria l´ha palesat en alguns llibres que han esdevingut autèntics èxits de venda. Ben bé, sap esperonar adientment la voluntat i l´esforç personal de cadascú. En aquest sentit, si algú t´empeny amb un “som-hi!” com cal i te l´embolcalla amb el to que pertoca, et veus capaç de superar qualsevol entrebanc.
Seus és el pensament que cal “cristal·litzar metes. Establir un pla per assolir-les, amb una data-topall. Llavors, amb confiança suprema i menyspreu envers els obstacles i la crítica de certes persones, te´n surts”. Alhora insisteix en que, “si un no progressa com li agradaria és perquè, de ben segur, no ha definit clarament els objectius”.
Més d´un lector tindrà dret a pensar que es podria tractar gairebé d´una mena de xerrameca de mercadal. Jo no ho veig així, però. Al cap i a la fi, com també proclama el mateix autor, “la productivitat no és un accident. Sempre ve del resultat d´un compromís amb l´excel·lència, una planificació intel·ligent i un esforç concentrat”. Un cop rellegit aquest darrer pensament, no m´estranya gens, per tant, que més d´un es faci enrere. “Gruar” no va per ells. Els fa por endinsar-se al nucli d´aquell adagi que diu “ajuda´t i t´ajudaré”.
