Tot es complica. Ahir dèiem que és molt probable que la decisió de tancar bars, restaurants i centres d’estètica i restringir aforaments en altres activitats podia no ser només que per quinze dies. Qualsevol declaració d’experts i polítics de qualsevol administració es refereix a un agreujament encara més important de les conseqüències de la pandèmia. S’ha arribat a dir que els centres hospitalaris estan a una setmana de començar a anul·lar activitats no relacionades amb la Covid-19; és a dir, que arriba l’hivern i cada vegada estem més a prop, si és que no ho estem ja, d’endinsar-nos en un terreny idèntic al que ens va portar al confinament de la passada primavera.
Fins i tot s’està ja valorant la possibilitat d’aplicar també a Espanya el toc de queda que ja s’ha decretat a altres països europeus. Aquest punt tornarà a portar-nos a la utilització política de la pandèmia per part del Partit Popular, ja que serà necessari l’emparament d’un decret d’estat d’alarma per aplicar-ho i el líder popular Pablo Casado considera aquesta mesura com una acció totalitària per part del govern de Pedro Sánchez. A la dificultat de gestionar la pandèmia s’ha d’afegir la nefasta polarització de la política espanyola, qüestió sobre les quals s’han basat bona part de les crítiques que han arribat des de l’estranger a com Espanya ha fet front a la crisi pandèmica.
I en mig de tot això es preveu nova polèmica per la regularització que ha fet el govern de la Generalitat intervenint els lloguers. La Generalitat, a canvi del tancament de locals per frenar el virus, obliga a rebaixar els lloguers de locals fins a un 50 per cent en negocis que han hagut de tancar forçats per l’ordre de l’administració autonòmica. És la forma d’ajudar els sectors afectats. La fórmula, que en realitat intenta aplicar l’esperit de la clàusula “rebus sic stantibus”, generarà la reacció immediata dels propietaris i no seria estrany pensar que aquesta regulació acabarà al Tribunal Constitucional. La denominada “clàusula rebus”, aplicada sempre a criteri dels jutges, permet modular les condicions d’un contracte en funció d’una modificació rellevant del context en el qual es va signar l’acord, però convertir en dret positiu un principi general del dret sempre és complicat.
