NO ens havíem recuperat de la primera onada pandèmica, quant estem novament immersos en un segon i important increment de contagis. A hores d’ara, ja no hi ha dubtes que la pandèmia de la COVID-19 marcarà un abans i un després quant al model econòmic i en la manera de interrelacionar-nos. La crisi sanitària, s’ha convertit en una crisi econòmica, per tant de l’estat del benestar, que obligarà a canviar la manera d’administrar els recursos públics, conseqüent les prioritats de tot govern i, alhora, incrementar la coordinació de les diverses administracions.
Disposem d’unes Administracions que han estat dissenyades per gestionar problemes locals i que ha col·lapsat a l’afrontar problemàtiques globals. És a dir, que sobrepassen la petita parcel·la del planeta que gestionen i on el ràpid es menja al lent i el gran té posició dominant quant accés als recursos. La pandèmia ha demostrat que vivim en un món que requereix una governança amplia amb una millor integració i coordinació. Un món global però, que no pot prescindir de disposar de serveis i productes locals amb empreses capaces d’interaccionar a nivell global, atès que quant el món es paralitza, la Covid-19 el va paralitzar, sols aquells ecosistemes amb capacitat de producció i logística pròpia minimitzen les tensions primigènies.
En aquets context de producció local d’abast global, cal insistir en la importància de la indústria atès que cap ecosistema pot entomar amb garanties d’èxit els col·lapses generalitats, a escala planetària, sinó es disposa d’una potent indústria agroalimentària, tèxtil i del metall per cobrir les necessitats bàsiques. La manca d’epi’s o de respiradors que es va patir el passat mes de març i abril en són un exemple. La pregunta és com entomar aquets enormes desafiaments que ha deixat al descobert la covid19. La resposta no es una altra que incrementant la despesa i alhora encertar en la inversió per construir futur.
Uns dels objectius cabdals és articular un pla de transformació industrial i econòmic d’abast tot Catalunya, concretat per àrees geogràfiques amb base industrial, per impulsar una dinàmica de col·laboració amb projectes específics de cooperació inter-empresarial, així com entre les Administracions, empreses i organitzacions econòmiques i socials, amb la finalitat d’ajudar a reactivar la indústria, de manera àgil i eficient, tot impulsant la indústria manufacturera, intensiva treball i, alhora, la basada en la tecnologia, la innovació i el coneixement que aporta solidesa al desenvolupament i robustes en els cicles econòmics. Un impuls a la indústria que alhora asseguri un desenvolupament respectuós amb el medi ambient, sostenible i possibiliti la conciliació del desenvolupament professional simbiòtic amb el personal. Un fet que exigeix disminuir la mobilitat innecessària. Movent productes i serveis en lloc de persones, tot reequilibrant el territori.
Disminuir la mobilitat de les persones, apropant serveis i productes als punts on són requerits, és sens dubte la pedra angular per reduir l’empremta ecològica, reequilibrar el territori i capgirar el canvi climàtic. Fer-ho comporta assumir la necessitat d’un desplegament escaient d’infraestructures tecnològiques per assegurar la connectivitat d’altes prestacions arreu, prioritzant les àrees en les que existeix una alta mobilitat per raó laboral i les de baixa ocupació, però amb recursos humans qualificats. Un conjunt d’actuacions estretament lligades al compliment dels ODS.
Un desplegament tecnològic que exigeix reconèixer el dret universal a la connectivitat de tots els ciutadans, un dret a assegurar independentment de la situació social, laboral o econòmica i que permeti accedir a dispositius i connexions adequades, tot establint marcs legals de regulació per a l’ús, propietat i la privacitat de les dades i que, ultrapassant l’ús amb gran part destinat a l’oci, les relacions interpersonals o al e-comerç, permeti implementar la telemedicina de manera sistèmica, digitalitzar, l’Administració Pública i la Justícia, l’ensenyament a distància i personalitzat. Un conjunt d’actuacions que requereixen el desplegaments de plans per ajudar a la transformació tecnològica de les empreses per fer-les més competitives i fer front als reptes de la competència global. En aquest pla de nou cal prestar especial atenció a la industria atès que si bé sols son el 5,8% del total d’empreses a Catalunya generen el 19,31% del VAB. Considerant que a l’àrea metropolitana sols un 20% es les empreses han fet la transformació digital, esdevé imprescindible Incrementar el nombre, en especial industrials, per assegurar la seva millora competitiva que repercutiria en un impacte molt positiu en l’economia i la possibilitat d’implantar el teletreball.
Ningú posa en dubte que el teletreball, en aquells casos que és possible, trenca les barreres espai temps, permeten als professionals accedir a llocs de treball que, per motius de distància o entorn no li són accessibles. Alhora, les empreses tenen a la seva disposició un major número de professionals a considerar en els seus processos de selecció, podent estendre les seves ofertes a persones d’altres regions al no ser requerida la seva presencia física continuada. Aporta també una major flexibilitat en la planificació del treball, se bé te associada una major complexitat en l’organització dels processos i en els mecanismes de coordinació.
Sens dubte, el teletreball aporta avantatges a l’empresa i al treballador, però ambdós han d’assumir, per un costat, que el teletreball exigeix procediments i mètodes diferents als presencials i, per un altre, ha d’augmentar la productivitat atenent l’alta inversió requerida en equipaments i telecomunicacions mòbils tot assumint que l’empresa ha de proporcionar, als seus empleats, els equips i softwares adequats i, en certes modalitats, connexió d’altes prestacions.
Quant als procediments cal entendre que teletreball no es fer el mateix i igual des de casa o en un espai remot. Són precisos ajustos organitzatius i de gestió per assegurar la realització de les tasques en els terminis fixats i la qualitat establerta. També inversions en sistemes robustos per a protegir la seguretat de les dades i informacions tot assegurant l’estricte compliment de la confidencialitat de les informacions, així com la custodia de les dades de tercers.
El coronavirus ha generat greus estralls socials i econòmics, però tinc el convenciment que tenim capacitat per superar-ho si treballem plegat i aprofitem les palanques i el talent, que són moltes, del nostre país. Fer-ho obliga treballar, per un igual, assegurant el present i alhora no hipotecant de forma inassolible el futur. És hora d’extreure capacitat productiva a la tecnologia, de recuperar la indústria manufacturera, d’articular i potencial la indústria i els serveis intensius en coneixement, d’innovar, de desplegar infraestructures de mobilitat de dades d’altes prestacions, d’implementar els teleserveis i el teletreball. Fer-ho comportarà sortits enfortits dels estralls de la pandèmia, i articular un mon, un país, amb un model de desenvolupament sostenible i respectuós amb les persones i els ecosistemes. Un camí que passa per un pla de transformació industrial i econòmic i en el que, al meu entendre, la B30, per l’ecosistema que ha anidat, té enormes potencialitats d’esdevenir actor referent i, a la vegada, tenint potencialitats té l’obligació de fer-ho perquè la situació ho exigeix.
* L’autor és director General de Fundació per l’ESDi (FUNDIT)
