A qui estima, no li sembla pas que hi hagi d’haver res impossible.” Un dels molts pensaments de santa Teresa d’Àvila. Una persona de vida plena. Fins al punt de creure fermament a “viure la vida de tal manera que viva resti en la mort”. Pot semblar un joc de paraules. Es tracta de dues sentències amb un nucli expressiu d’alt voltatge. Si un assoleix capbussar-se dins del que proposa amb aquestes frases, té un llarg camí ja recorregut en la recerca de la plenitud personal.
Es tracta d’una persona amb un nivell espiritual esparverant. Que encisava i amarava qualsevol persona que se li apropés, amb la sana intenció de copsar l’eix dels seus plantejaments. Òbviament, la societat de cinc segles abans no s’assemblava gens ni mica a l’actual.
Avui, l’Església catòlica commemora la seva diada. Tal dia com avui de l’any 1582, s’acomiadava d’aquest món. Una pàtria que considerava imperfecta, tot i que al llarg del seu pelegrinatge certament deixà una empremta i un segell molt arrelats i consistents.
La seva humilitat la duia a intentar veure les virtuts alienes, tapant els defectes que poguessin tenir considerant tothom molt millor que ella. Un pensament que, anys més tard, sant Josepmaria Escrivà confirmava primant la vàlua de reconèixer que no som res. Sense aquest prisma, esdevé molt difícil fonamentar el creixement propi. A fi de refermar la solidesa de les seves creences, practicava la pregària. En el convenciment personal que, amb Déu, en tenia prou. No li calia res més. Parlar així en una societat tan agnòstica com l’actual fa de mal dir, però no té volta de full. A banda, insistia alhora en la necessitat de no queixar-se mai. Primer de tot, calia esgotar tots i cadascun dels esforços€ Que ens ho diguin, a nosaltres, tan acostumats a plegar davant les dificultats.
“Qui vulgui aconseguir-ho tot ha d’ésser capaç de renunciar a tot.” Una tasca que no es preveu gens fàcil de copsar i dur a la pràctica, embolcallats i sacsejats com estem sempre pels “cants de sirena” d’un món materialista i insensible. Suggereixo que fem per llegir quelcom de la seva extensa bibliografia. La perspectiva que en detreurem ens ajudarà a capgirar esquemes.
