VEUS ací el nucli central de l’alocució del Papa Francesc el 29 de juny a la Plaça del Vaticà. Textualment, proclamà que "el més important de la vida és fer-ne un regal". En aquell just moment, va tenir un record emocionat pel munt d´avis allunyats de llurs famílies com si fossin "material de descart" i això és un drama… S´han comès un munt de barrabassades amb la gent gran dessota l´excusa fàcil de la pandèmia. Després de tot plegat, la Fiscalia encara té la santa barra de demanar al Tribunal Suprem que no accepti a tràmit cap ni una de les querelles presentades contra el govern per una gestió caòtica.
Sense voler ésser místic, algú pensarà que gairebé semblo un capellà. Després de tants mesos de neguit i por, amb la COVID19, es fa necessari llençar missatges d´esperança. Els creients, en la divinitat i els qui no ho són fent confiança a la classe mèdica i científic.
Veig molt potent la idea que diu:"el cervell no és un got per a omplir, sinó una llàntia per encendre". No hi ha mal que cent anys duri i aquest temps d´incertesa passarà. Cal conrear el positivisme. No deixar-se vèncer per sermons de malastrucs que anuncien la fi dels temps. Trobo més que vergonyant arribar a conèixer que la gestió d´una gran majoria de residències de gent gran del país eren a mans de fons "voltors". Òbviament, la seva primera finalitat s´orientava al negoci.
Paral·lelament, des de primer d´any, hi ha una proposta de llei que va avançant, poc a poc, de cara a regular l´eutanàsia. Entenc que és una demanda social de fa temps, tot i que el seu tràmit no pot anar pas renyit amb la revisió i reforç de l´assistència sanitària del país i la defensa ferma de la vida. Certament el Coronavirus ens ha enganxat "offside". Això obliga l´executiu a dictar mesures dràstiques i urgents. L´art. 15 de la Constitució diu que "tothom té dret a la vida i a la integritat físico-moral. Mai ningú no pot ésser sotmès a tortura o a penes i tractes inhumans o degradants".
Quan tots hem sentit notícies de geriàtrics putrefactes, el cant a la vida no ha de sonar com a paper mullat, sinó com a solfa harmònica. Quan això no prima, hem d´emprar l´arma de la contundència amb els capsigranys que en volen obtenir benefici personal.
