TAL dia com avui, fa mig segle n’Aleksandr Solzhenitsyn, mort l’any 2008, era guardonat amb el premi Nobel de literatura. Molt crític amb el règim socialista soviètic, donà a conèixer el sistema repressiu dels camps de treballs forçats russos, on estigué confinat onze anys. Tres anys després, publicava l’obra que cito al títol de la columna. Tan punyent esdevingué que l’expulsaren del país, el 1974, no podent-hi retornar fins vint anys després (quan es dissolgué la URSS).
En aquest punt, recordo emocionat la figura del meu pare. Fou ell qui em suggerí la lectura de la primera de les tres entregues del llibre. No em vaig poder "empassar", però, més enllà de les deu primeres pàgines. El trobava summament farragós i espès. Potser no estava encara prou format per pair la duresa dels fets que citava. Uns anys més enllà, sí que m’hi vaig decidir i ho valoro molt positivament.
D’aquest escriptor, ressalto i admiro un estil arrelat en el seu compromís per un periodisme d’opinió valent, objectiu, independent i allunyat de qualsevol mena de lligam amb interessos teledirigits. Dit altrament, "el qui diu les veritats, perd les amistats"… Posar en dubte la manera de conduir la guerra per part d’Stalin li havia significat vuit anys de reclusió.
A hores d’ara, no ve al cas citar dues "topades" meves arran d’algun escrit. En els gairebé dotze anys que he agafat la ploma, està clar que ficar-se a qüestionar quelcom dels anomenats "poders fàctics" comporta assumir represàlies. O bé, si deixes anar alguna floreta que no raspalla precisament algú, s’activen conductes obscurantistes que percebo d’una hora lluny. Com a medicina tibo d’un vell refrany: "El ruc del traginer sempre va davant".
Tard o d’hora, el temps ho posa tot en ordre. Quan un no té cintura, s’apura. Malgrat que agradi més o menys el que dic en un article o columna, res no em farà abdicar del meu "jurament hipocràtic" .
El referent del crac Aleksandr Sol-zhenitsyn em marca el camí i no penso defallir. En la vida, tot salt té risc. En aquest cas concret, m’agrada el "contagi" amb qui en té l’experiència.
