LORD Byron deia: "només surto de casa per a renovar la necessitat d´estar sol". De fa mig any, les nostres relacions socials han canviat de dalt a baix. Encara no hi ha ningú –amb cara i ulls– que es vegi amb cor de predir quan i com acabarà aquesta "pruna" que vivim. De fet, però, retrobar-se personalment esdevé una forma d´autoconeixement que aquest autor coneixia prou bé. Malaguanyat serà tot plegat si –un cop superat– cadascú de nosaltres no ha estat capaç de reorientar i ajustar la pròpia vida.
S´han parit tantes normes que arribo a dubtar de tot. Àdhuc de la validesa de les "3 m": rentar-se mans, dur mascareta i mantenir distàncies. Més aviat, ho veig com una autèntica partida d´escacs. A banda que hi ha moments que no sé si riure o plorar. Em fan pena.
La dita llatina del "panem et circenses" reflecteix el fort desgavell de la nostra classe política. Els hi ve de conya desviar l´atenció de la gent per allò que realment no importa. No ens deixen aixecar castells, ni celebrar festes majors o ballar en una revetlla… Per contra –ves per on !– permeten curses de braus, campionats de F1 o motos i partits de futbol i bàsquet, el Tour de France, els grans slams de tennis i anar fent. Com es menja això ? No deixen d´ésser una vàlvula d´escapament per minvar-nos l´angoixa i les pors. Mentrestant, els àugurs preveuen uns indicadors econòmics i socials desballestats.
Poc els preocupa aprofundir en prendre decisions ajustades sobre temes educacionals/pedagògics i continguts de canals televisius. Dibuixen una ciutadania catatònicament estabornida. No la paguen per a pensar. En aquesta conjuntura, tant de circ embafa.
D´alguna manera, em voldria rebel•lar contra el munt de bajanades i motos que em volen vendre. Sobretot perquè, com deia el propi Byron, "quan deixem de crear deixem d’existir"…A casa nostra, faig anar el fuet en un sentit bi.direccional: el govern espanyol no quadra els comptes. Si més no, es mostra incapaç de tirar endavant els PGE… I el català sembla més entestat a fer prevaldre un objectiu "indepe" per damunt de la prioritat sanitària, social, financera i cultural d´una pandèmia que ens duu de corcoll. És hora de fer-los un escac i foragitar-los. Si no en saben més, cal fer "tabula rasa" i prou!
