EL proper dia 7 d’octubre celebrarem la Jornada Mundial pel Treball Decent. Enguany la celebració està emmarcada pel drama de la pandèmia del coronavirus i per les seves conseqüències en el món del treball. Si abans ja hi havia moltes persones en risc d’haver d’anar a l’atur, ara en són moltes més les afectades, sobretot les que fan les feines més senzilles. Al món hi ha prou recursos perquè tothom pugui viure dignament, la qüestió és com aconseguir que es reparteixin més fraternalment perquè tothom pugui viure decentment i arribar a final de mes. Per ajudar a superar aquesta difícil situació, l’Església recorda que hem de posar al centre de l’activitat econòmica les persones i les famílies.
La globalització i el desenvolupament tecnològic han provocat un intens debat sobre el futur del món del treball, i caldrà estudiar com es pot crear feina per compensar les previsibles i doloroses pèrdues de llocs de treball. Actualment, amb les conseqüències de la pandèmia s’obren encara més interrogants. En qualsevol cas, des de l’Església volem mantenir l’esperança en la solidaritat i la fraternitat de les persones i institucions.
Necessitem recuperar el sentit comunitari i fraternal de la societat buscant el bé comú i reivindicant el paper de la política, exercida amb honestedat i transparència. Cal recuperar el contracte social tot fent plena confiança a les persones, més encara, és urgent un nou contracte social per al treball. L’economia productiva ha de crear més treball decent i sostenible, s’ha de repartir millor la feina i reduir, si cal, la jornada laboral. Es tracta de repartir el treball i repartir millor els beneficis. A la vegada, cal invertir més en formació per capacitar i reciclar professionalment les persones.
L’Església recorda que tothom té dret a un treball digne i decent, i també que cal donar resposta a tanta gent que pateix per falta de feina o que es veu obligada a fer feines precàries. Si no arriben polítiques més actives i eficaces contra l’atur, si no s’arriba a un plantejament radicalment diferent de l’economia, es farà cada vegada més necessària una renda bàsica universal que arribi a tothom per tal d’ajudar les persones i les famílies menys afavorides. Tot plegat gestionat sempre amb la màxima eficàcia i transparència, i amb la participació de totes les parts afectades.
La crisi de la Covid-19 està actuant com a catalitzador d’una proposta que es venia debatent al món de l’economia: un ingrés mínim vital. La pandèmia ha suscitat l’acord -amb matisos- entre personatges públics amb pensaments oposats, ara alineats a favor d’una ajuda per a les famílies que no tenen recursos per afrontar les seves despeses bàsiques.
El diumenge de Pasqua, el papa Francesc, en una carta adreçada a moviments i organitzacions socials, assenyalava que, en aquest temps d’especial dificultat, les persones, les comunitats i els pobles han d’estar en el centre de tot, units per guarir i compartir, com un veritable exèrcit invisible que lluita a les trinxeres més perilloses. Un exèrcit sense altres armes que la solidaritat, l’esperança i el sentit de comunitat que avui es revifen, perquè ningú es salva sol, ni pot fer camí per la vida de manera individualista. En aquesta carta, el Papa llança la proposta d’"un salari universal que reconegui i dignifiqui les nobles i insubstituïbles tasques que realitzen" moltes persones que viuen el dia a dia sense cap tipus de garanties legals que els protegeixin.
Us convido en aquest diumenge a sentir-nos a prop de tantes persones que pateixen doloroses situacions i, seguint la doctrina social de l’Església, ajudem en la recerca de solucions.
* L’autor és bisbe de Terrassa
