LA formidable tasca de la Fundació La Torre del Palau permet que cada any s’editin un parell de llibres amb temàtica egarenca. Un fet molt remarcable, sobretot, en una època on llegir no està gens en voga. Darrere d’aquesta entitat, hi ha l’empenta, esforç i il·lusió d’en Màrius Massallé Bainad i d’en Josep M. Font Gillué.
Ja fa ben bé onze mesos que es va presentar l’obra "Retrat i homenatge generacional. Terrassa 1939-1976". Gairebé quatre dècades que el periodista local Jaume Comellas Colldeforns "pinta" amb precisió cronològica el sentiment agredolç d’una generació dominada per la dictadura franquista.
La llarga experiència professional d’en Jaume ve vinculada al seu pas pels diaris Avui i El Correo Catalán o les revistes Oriflama i Presència. Amb predilecció especial envers tot allò que guardés relació amb la cultura, la bona música i la història. També val a dir que ha estat professor de noves fornades de professionals del periodisme, a través d’una tasca docent a les universitats Pompeu Fabra i Politècnica de Catalunya. Tots els qui l’han tractat certifiquen un fort esperit crític i l’agudesa dels seus plantejaments. En bona part, la classe política del país li ho va reconèixer atorgant-li el Premi Nacional de Periodisme Catalunya, l’any 1992.
Tot i contrastar dos escenaris històrics molt diferents, entreveig algun tipus de paral·lelisme entre la foscor de la postguerra i el teixit social actual fortament desmarxat arran la imprevista crisi de la Covid-19. Crec que la lectura del darrer dels seus llibres ens oferirà un alè d’embranzida i esperonament envers el futur més immediat.
Bill Cosby deia que "el cabell gris és el grafit de Déu". Amb això vinc a remarcar, àdhuc en el cas de la gent més adulta, que ens caldrà una bona dosi de treball feixuc per superar els estralls que es deriven de la pandèmia. Ningú no ho posa en dubte. Jo, menys encara. Entenc que hem d’encendre, alhora, llànties de fe i esperança en la confiança d’una força sobrenatural que ens empenyi decididament…
Per contra rebutjo invents publicitaris del govern de torn amb "logos" ridículs com "Espanya pot" o "Junts sortirem endavant".
Més patètic, impossible!
