El moment va arribar ahir. El Tribunal Suprem va fer pública la sentència del recurs contra la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que condemnava el president de la Generalitat, Joaquim Torra, a una inhabilitació d’un any per desobediència a la Junta Electoral Central. Al marge de la qüestió de fons, àmpliament debatible, la sentència genera un sisme polític a Catalunya en la seva relació amb Espanya i, per descomptat, intern. Per una banda, s’està a l’expectativa de la resposta que es pugui produir al carrer. Estem davant d’una sentència històrica, contundent, que inhabilita un president de la Generalitat de Catalunya; davant dels precedents, no és cosa menor. El conseller d’Interior, el terrassenc Miquel Sàmper, advertia dissabte a l’entrevista que va publicar aquest rotatiu que s’acostaven dies complicats, referint-se, precisament, a la inhabilitació del president, la sentència del judici contra el també terrassenc Pere Soler, exdirector general de la policia catalana, i contra el comissari Josep Lluís Trapero i, per descomptat, la imminent commemoració de l’1 d’Octubre. Fa temps que no es produeixen grans mobilitzacions al carrer i es pensa que la pandèmia pot dissuadir moltes persones de manifestar-se. Ahir, la concentració davant l’Ajuntament va ser ordenada i nombrosa, però, de fet, al vespre ja es van registrar els primers incidents a l’autopista C-58.
L’altra gran qüestió és la pugna sostinguda en el temps entre els dos grans partits independentistes catalans, Junts per Catalunya i Esquerra Republicana. Ambdues formacions han pactat tant el calendari de les eleccions, que seran amb tota probabilitat entre finals de gener i començaments de febrer, els sis mesos que ha dit en Miquel Sàmper que duraria la seva estada al Govern, almenys en aquesta legislatura, i el paper que el nou president en funcions, Pere Aragonès, actual vicepresident i futur candidat a la presidència, jugarà fins als propers comicis. No se sap qui encapçalarà la llista de Junts per Catalunya. Tot sembla dir que serà Carles Puigdemont, amb la qual cosa serà igual d’important conèixer qui anirà a la segona posició. El fons de tot, no ho oblidem, està en aquestes eleccions, que es presenten en clau de confrontació interna més que de confrontació amb Espanya.
