ER sant Mateu, l’estiu adéu.” Fa quatre dies que l’hem deixat enrere oficialment. Avui, ens topem amb la festa de la patrona del cap i casal de Catalunya, on s’escau un altre adagi: “Per la Mercè, convé que plogui bé”. Això últim, als egarencs, ens porta el mal record dels aiguats de 1962. L’aigua, però, fa per baixar la duresa del termòmetre. Enguany ha estat més complicat de suportar més per la incomoditat de les mascaretes que no pas per una calorada excessiva. En tot cas, “al setembre, el mal temps és de témer”.
La llegenda manté que el 24 de setembre de 1218 la Mare de Déu s’aparegué simultàniament al rei Jaume I, a sant Pere Nolasc i a sant Ramon de Penyafort. Els demanà que constituïssin un orde religiós per rescatar els cristians ostatges en mans dels sarraïns. Quatre segles més enllà, el 1687, la ciutat s’hi encomanà per escapar d’una gran plaga de llagostes. En assolir-ho, la nomenaren patrona de tota la diòcesi, tot i que oficialment no ho esdevingué fins al 1868.
D’aleshores ençà, la picabaralla entre els qui defensen una festa inicialment religiosa i els laics ha estat a l’ordre del dia. Cenyint-nos a l’actualitat, la deriva ordinària i grollera del seu equip de govern provoca situacions tan estrambòtiques com quan l’Ada Colau advoca per “passar” de la missa de Festa Major. Arribant a l’esperpent de no incloure-la al programa oficial d’actes.
Per molt que s’entesti a fer “tabula rasa” de costums populars centenaris, el més normal passaria per fer coexistir actes de cultura de carrer amb altres que reprodueixen l’origen de la celebració. Fer concerts de música tradicional, danses rituals, desfilades de vímets tradicionals (geganters, bastoners, castellers, diables, etcètera) no hauria d’estar renyit pas amb la litúrgia de molta gent creient.
És clar que tampoc no cal anar tan lluny per certificar quelcom semblant. Fa ben pocs anys, algun grup consistorial egarenc ha fotut plantofada al batlle local pel que fa a la missa d’ofici. Si volen “ésser més papistes que el Papa”, també han d’excusar la seva presència a la balconada del Raval, per seguir la diada castellera. Evidentement els “engreixa” sortir a la foto. Ja s’ho trobaran uns i altres!
D’una o altra manera, tant de bo que el seu patronatge ens obri portes cap a la plena normalització social, en un any no gens fàcil.
