Ja ha entrat en vigor la nova llei catalana que limita l’augment de preu dels lloguers en una sèrie de municipis, els que es considera que tenen un mercat del lloguer i de l’habitatge en general especialment tens. En primer lloc, és significatiu que un govern progressista com el que lidera Pedro Sánchez a Madrid, en coalició amb Unidas Podemos, no tingui, de moment, com a prioritat submergir-se en el gravíssim problema que suposa l’accés a l’habitatge de joves i no tan joves.
Es tracta d’un assumpte al qual es barregen moltes qüestions, però la principal és l’empobriment de la població, la devaluació del país que va provocar la crisi de la bombolla de la construcció a partir de l’any 2008, que encara ens afecta i que s’ha acarnissat amb un part molt concreta de la població. La situació s’agreuja ara amb la crisi de la pandèmia, els efectes de la qual segurament no estem notant encara amb tota la seva intensitat. És cert que els ERTO suavitzen la situació, però moltes empreses i, sobretot, els autònoms, tot i tenir l’ajut dels expedients de regulació no podran suportar eternament una situació depressió econòmica com la que vivim.
Tot i la situació de crisi, els preus dels lloguers, tant a Barcelona com a les ciutats considerades amb un mercat tens, entre elles, per descomptat, Terrassa, no paren d’apujar i els preus se situen ja notablement per sobre dels que van marcar els lloguers al moment àlgid de la bombolla immobiliària. La nova llei pretén frenar l’escalada amb mesures directes sobre els preus, fixant referents i prohibint els augments de forma arbitrària. És a dir, la llei intentarà frenar els preus si, com ja ve sent habitual, el Tribunal Constitucional espanyol, amb els sistemàtics recursos que presenta el Partit Popular no ho impedeix, la qual cosa és més que possible vist els antecedents.
Una altra cosa serà comprovar si la llei serà eficaç. Els qui abracen les teories més lliberals del mercat consideren que l’única manera de regular el mercat de l’habitatge és no intervenint. L’experiència, almenys de moment, ens ha dit que la falta de regulació està provocant una escalada desbocada que genera un problema real i evident d’accés a l’habitatge. Altres països apliquen controls i, si més no, fóra bo que aquí comprovéssim si aquests tipus de mesures són eficaces o no.
